La comunicació a l’exterior

Després de la importància que està tenint la política exterior en la comunicació política en aquests darrers dies, crec que és un bon moment per reflexionar sobre una de les eines més importants per a construïr la imatge d’un líder (governant o opositor): la política exterior.

Tradicionalment es considera que la política exterior no té importància en l’esdevenir de les eleccions nacionals i es creu que en la primera legislatura el millor és centrar-se en la política interior, per tal de consolidar la majoria, i en el cas que s’aconsegueixi la reelecció, és en la segona legislatura on l’agenda internacional ha de guanyar més pes.

Per mi, aquesta opció és un error.

Aquesta visió ignora el paper clau que la política exterior juga a l’hora d’informar-nos sobre la personalitat dels nostres líders.
La política exterior és el millor escenari per a construïr la imatge d’un líder polític. És en l’àmbit internacional on es veu amb més claretat els punts forts i els punts dèbils d’un governant. En l’àmbit internacional, els ciutadans poden atribuïr atributs a un líder amb molta més facilitat. S’en poden fer una imatge molt més definida. És a dir, la gent considera que quan un governant surt a l’exterior, hi ha un patró de comportament, una manera correcta de comportar-se, que és la que vol que el seu governant utilitzi com a representant seu que és.
En el context internacional, a més de donar missatges interns a través de la teva política exterior (no és el mateix tenir bona relació amb el Marroc que amb Argelia, en el cas del Sàhara, per exemple) representes a un país i et relaciones amb altres líders internacionals. Et relaciones amb l’èlit mundial, i has d’estar a l’alçada.

No és d’extrany doncs, que el comportament d’un líder a l’exterior sigui analitzat amb lupa, ja que dóna molta més informació sobre el nivell, la categoria, el lideratge, el tacte,etc. d’un governant que en qualsevol altre escenari.
I així com un error en l’escenari internacional pot tenir moltes conseqüències negatives en la imatge interna, una bona escenificació i una bona comunicació, pot tenir un resultat boníssim en imatge dins del propi país. Felipe González i Jordi Pujol ho teníen molt interioritzat i sabíen escenificar-ho perfectament. En canvi, l’anècdota de la corona d’espines, va tenir tant de desgast intern per què es va produïr durant un viatge a l’exterior.
La foto de la reunió del G-8 de dalt, dóna molta més informació sobre José Maria Aznar, que totes les entrevistes del món. En aquesta foto de l’any 2002, es veu clarament – i tothom ho va percebre- el que serà la política exterior del govern d’Aznar que vindrà a posterior: No saber calcular el paper d’Espanya en l’escenari mundial. Aznar volia jugar a primera divisió, quan Espanya no hi podia jugar. I amb aquesta imatge es veu clarament que ell no sabia estar al seu lloc i agafa un paper que no li correspón.
L’opinió pública ja va percebre aquests atributs abans de la foto de les Azores.

La política exterior pot ser una gran eina comunicacional si està ben estudiada i es té consciència del paper de cadascú, ara, pot ser terrible si no la prepares ni ets conscient del teu paper.
Per mostra, una altra imatge

Un pensament a “La comunicació a l’exterior”

  1. una visió molt molt interessant!

    i crec que la selecció de fotos no podia ser millor!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>