El "desapego" gironí

Des de fa uns quants anys, s’està produïnt en el sí del territori gironí, una reflexió que ja s’ha consolidat, un remor de fons que es resumeix amb la frase: De què ens serveix ser gironins?
Aquesta pregunta que fa anys hauria sonat a “boutade” cada vegada està més extesa en les èlits empresarials, polítiques i socials del territori.
S’ha volgut intencionadament confondre les comarques gironines amb Girona ciutat. L’increïble creixement gironí, només és possible amb l’ofegament de les ciutats mitjanes del territori: Blanes,Olot,Figueres,Sant Feliu de Guíxols,Palamós, Plafrugell,Lloret,Banyoles,Ripoll,etc.
Tota la inversió pública es realitza a Girona i es trenca amb un cert equilibri històric que havia funcionat sempre.
És el mateix model que els catalans critiquem de Madrid. Es vol fer una única ciutat important,i per això s’intervé públicament per afavorir aquesta única ciutat.
No cal anar a la creació del’UdG, veritable eix sobre el que pivota l’operació,només analitzeu les inversions públiques que l’àrea urbana de Girona té projectades: Nova seu de la Generalitat, nova Casa de Cultura, nou Hospital Trueta, estació TGV soterrada, Facultat de Medicina, institut del teatre Coma-Cros, Auditori, Parc tecnològic, nova Audiència Provincial, nou Museu d’Art Contemporani, etc.
Mireu els projectes públics a altres ciutats de les comarques gironines: res d’important.
Resultat: Banyoles, gairebé ja és una ciutat dormitori de Girona, Olot,no té el dinamisme d’abans, etc.
És l’etern dilema: Girona necessita concentrar tot el poder econòmic i polític i que les altres ciutats no reexeixin per tal de ser un node important de relacions. I les altres ciutats, Figueres per exemple, volen poder créixer sense trampes, volen competir i poder ser, el que vulguin ser. No us sona aquest dilema? És el mateix que hi ha entre Barcelona i Madrid. I el que provoca el “desapego” català.
Ens queixem del centralisme de Madrid,però és un joc de nens comparat amb el centralisme gironí.
L’altre dia, en una reunió d’empresaris a Figueres, era el tema. I no us penseu que eren petits empresaris,eren empresaris líders a Catalunya en el seu sector, que feien la mateixa reflexió i que miràven cap al nord. I quan les èlits s’ho qüestionen, és que tard o d’hora tothom s’ho qüestionarà.
Avui en surt una mostra d’aquest “desapego”:
Teresa Jordà,alcaldessa de Ripoll: “El Ripollés mai ha pintat res a les comarques gironines” Diari de Girona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>