Integració? Són els valors, estúpid!

Des de fa uns anys, s’ha instal·lat en l’argumentari habitual, el tòpic de que per garantir la integració dels molts immigrants que han arribat a Catalunya, el millor és que es reforcin els serveis socials i així, aconseguir que l’estat del benestar sigui un tret diferencial important per a la integració dels nouvinguts.
Que s’ha de reforçar la despesa en serveis socials és obvi. Sobretot tenint en compte que ha augmentat el nombre de població.
El que jo qüestiono és el tòpic proclamat des d’instàncies oficials de que el fet que l’immigrant tingui una millors serveis socials aquí que en el seu país d’orígen, farà que això ho valori i tingui molt més interés en integrar-se en la societat d’acollida.

No tinc cap dubte que el nouvingut valora els serveis dels que disposa, però estic convençut de que no són decisius a l’hora de prendre de la decisió de voler integrar-se més en la societat d’acollida.

Són els valors de la societat d’acollida el que fa que l’immigrant es vulgui integrar i formar-ne part.
Això també passa a nivell electoral, no és la “llista de la compra”, les promeses, el que fa que algú voti per un candidat, són els valors que representa el que fa que decidir el vot.

La gent vota per els valors, la gent vol formar part d’alguna cosa per els valors que representa, no per els resultats, les promeses o les ofertes.

Hi ha un exemple molt clar d’això: el FC Barcelona. Per què la gent vol ser del Barça? Per què guanya sempre? o Per el que representa? per els seus valors? És evident que la gent no es fa del Barça per els títols aconseguits -n’hi ha molts que en tenen més- sinó per allò que el fa diferent: “Més que un club”, el catalanisme, UNICEF, les seccions,etc. El mateix passa amb Apple.

Els valors d’una societat, d’un país, són el motor més potent per a afavorir l’esperit d’integració dels nouvinguts. No és estrany que els països on els inmigrants mostrin una més clara voluntat per formar-ne part, siguin països amb valors sòlids, com els Estats Units.
Hi ha una altra condició imprescindible per afavorir aquesta voluntat d’integració: “L’experiència de valors”: Es poden tenir uns valors sòlids, però no serveixen de gaire si després no es poden comprovar, si no són reals. És el problema de França, té uns valors sòlids i clars que durant molts anys han estat motor d’integració – liberté, igualité, fraternité- però que quan el nouvingut o els seus fills veuen que no és del tot cert, que l’experiència de valor és negativa, que no funciona, la integració falla. Per moltes mesures socials que hi destinis.

10 pensaments a “Integració? Són els valors, estúpid!”

  1. Per fi trobo una bona explicació sobre l’integració. I he trobat excel.lent el fet que comentis que la gent s’integra més en paisos amb valors sòlids. Gràcies

  2. completament d’acord! i com a MACusuari, crec que el simil no podia ser més encertat!

  3. Anònim, gràcies a tu per el teu comentari.
    Albert, els fans del Mac som gairebé una secta. Aquesta fidelitat per una marca és impagable, però és que ells no fallen mai. Els seus valors sempre passen l’exàmen de l’experiència de valor: ipod, iphone, etc.

  4. Com sabeu, els valors sempre tenen una cara bona i una de dolenta. Per tant, amb tots els respectes, sou uns iEsnobs!!

    Ara ja sense conyes, el problema de la integració dels nouvinguts és el principal repte al qual s’enfronta Catalunya. Els valors pot ser són la principal via d’entrada a aquesta integració, però aquí s’obri, com sempre, el gran debat: han de ser uns valors transmessos amb la seducció o amb la imposició?

    Jo encara no he trobat la resposta.

  5. Cento,
    Amb la seducció. Els valors són difícils d’imposar. Pots establir uns mínims per a que coneguin al país on viuen, però els valors s’els han de fer seus. Els han de seduïr, han de voler formar part d’aquesta societat perquè creuen en el “relat” (perdó per la paraula) que els ofereix.

  6. Pau,

    La veritat, no sé com he arribat al teu blog però tractes temes que m’agraden (ara ja et tinc a favorits).

    Sobre aquest article el que no m’agrada (deixa-m’ho dir-t’ho) és el fet que destaqués del FC Barcelona. És veritat que aquest club és usat com a eina integradora (i t’ho diu un soci perico) però no crec que un ecuatorià o un senegalés és facin del Barça perquè patrocina a l’UNICEF o perquè tingui equip de voleibol femení. Crec que ho fan perquè és el camí més curt per tenir quelcom en comú amb molta de la gent d’aquí (el dia que torneu a guanyar algun títol el podran celebrar plegats, catalans i marroquins, i seran un més de la massa culé, i així estaran plenament integrants ja en la societat catalana, o això creuen).

    Josep

  7. Hola Josep,

    Merci per tenir-me entre els teus favorits.

    Pel que fa al tema del barça, era un exemple que no volia fer referència a la integració dels immigrants.
    És a dir, no crec en el discurs que el marroquí vé a Catalunya i es fa del barça.
    En referia més als valors d’un club, que fan que la persona (qui sigui) s’hi senti identificat. Quan més valors propis té un club, una institució, un partit, més possibilitats hi ha de sentir-s’hi identificat.
    El cas de l’espanyol és un altre exemple. També té els seus valors, molt familiars, o l’Athletic de Bilbao.
    El barça era un exemple com altres. Ferrari, per exemple és una escuderia amb uns valors implícits: tradició, bellesa, elegància, esportivitat, el color vermell, etc, que fan que la gent en vulgui formar part, però no els immigrants, tothom.

  8. Ei Pau,

    Lògicament, tot club (o gairebé en podriem dir empresa ja) ha de tenir els seus valors, i és més normal que les màquines propagandístiques que són el Barça i el Madrid el puguin fer arribar a molta més gent. I per això segueixo creient que molta immigració es fa d’aquests dos equips (segons quina sigui la seva zona d’acollida) perquè pensen que així podran penetrar, més fàcilment, dins la “majoria”.

    Per cert, m’ha semblat llegir que has fet un màster de marketing polític (o alguna cosa similar), em podries dir on ho has fet (sóc llicenciat en RRPP i és una sortida professional que no descarto).

    Josep

  9. Josep,

    Jo he fet el màster de comunicació política a l’ICPS a Barcelona, però també en fan un a la complutense de Madrid i a la Universitat de Navarra.
    És un tema molt interessant i t’animo a fer-ho.
    En els meus links hi ha l’enllaç amb l’ICPS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>