Exemple d’estratègia II: Com repartir un pastís entre dos nens golafres

Fa tres o quatre dies vaig fer un post on exposava un model d’estratègia, un model basat en la teoria del jocs i que es basava en el dilema que tenia una mare per repartir un pastís entre dos nens golafres. La mare decideix que un tallarà el pastís i l’altre escollirà primer el tros que prefereixi.

La propia golafreria del nen que tallarà el pastís, farà que el tall sigui just. El primer nen, no es podrà queixar de que el tall sigui injust perquè l’ha fet ell. El segon nen no es podrà queixar, ja que ell haurà elegit el tros que prefereixi.Dividir el pastís equitativament és la millor estratègia per el primer nen, ja que sap que l’estratègia del segon nen serà agafar el tros més gros. Si talla el pastís sap que si ho fa amb justícia, s’endurà gairebé la meitat del pastís.

La solució del joc, era doncs, l’equiparació del pastís. Aquest resultat no depenia de la generositat dels nens, ni del seu sentit de la justícia. Tot al contrari, sorgeix de l’egoïsme, a partir de l’interés propi de cada un.

Aquesta teoria es basa en l’actuació racional de l’home(nen) en busca del seu màxim benefici. És a dir, l’home és ésser racional que surt afavorit sempre que actua racionalment.

Avui en canvi, proposo una altra solució. Una solució que pot ser molt més exacta, ja que sol ser d’aquesta manera com actua l’ésser humà.

Imaginem-nos que el nen golafre que ha de decidir el tall del pastís, realitzi un tall com el proposat a la imatge. Imaginem-nos que tot i que la lògica racional li digui que ha d’aconseguir el tall més gros possible, ell prefereix assegurar-se la part central del pastís, la part més tova, que és la part que més li agrada.
Per aconseguir-la, proposarà un tall on la part central sigui bastant més petita que l’altre tros, així s’assegurarà que l’altre nen, no triï el tall que ell vol i agafi el tros més gros.

Amb aquesta estratègia, haurà aconseguit el seu objectiu. Encara que la gent consideri que no.

Què vull dir amb aquest exemple?

Doncs, que en qualsevol decisió humana, en qualsevol actuació, l’home té en compte altres variables a part de la raó. La raó no és necessàriament el que mou les decisions humanes, hi intervenen altres factors com els gustos, l’experiència, la tradició, l’experiència……els valors.

Els valors són un factor clau a l’hora de prendre una decisió, de definir una estratègia i sobretot, a l’hora de decidir el vot.

3 pensaments a “Exemple d’estratègia II: Com repartir un pastís entre dos nens golafres”

  1. Por eso es tan dificil cambiar el voto de una partede la sociedad que tiene los valores asentados, ya que nunca se plantean votar en contra de algo que vaya en contra de estos. ¿Podemos ligarlo con las declaraciones de la iglesia de los últimos días? Pretenden evitar que votantes de valores cristianos voten al PSOE. El cambio de valores percibidos necesitan tiempo o acciones muy radicales y traumaticas que ataque lo mas profundo de nuestra forma de ser.

    ALEX

  2. D’acord Alex.
    Les declaracions de l’esglèsia pretenen recordar que el PSOE “ataca” als catòlics, però també poden reforçar i movilitzar als votants d’esquerres que veuen a l’esglèsia com a quelcom negatiu. Poden reforçar els valors laïcistes d’alguns.

    En definitiva, qui sàpiga identificar més clarament els valors de la majoria, els valors dels seus propis votants, els valors del partit i sàpiga definir un missatge que els englobi i vagi directe a aquests valors, té moltes opcions de guanyar.

  3. Si en el mundo real pudieramos aplicar los modelos sustentados sobre información perfecta, no existirían dilemas de prisioneros o “golafres”
    Aplicar modelos basados en los fundamentos de individualismo metodológico a los dilemas sociales nunca jamás nos conduce a soluciones ciertas. Y bla, bla, bla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>