Les 2W: Washington i Wall Street

Aquestes dues W, aquestes dues paraules que comencen per W, són dos dels símbols més potents del poder dels EEUU.
Són icones del poder nordamericà i com a tal, són dues paraules bastant odiades pels “enemics” dels USA, però no només pels enemics. També als mateixos Estats Units, aquests dos símbols són terriblement odiats i representen el pitjor del sistema nordamericà: la burocràcia elitista i l’especulació econòmica.

Qualsevol candidat que vulgui tenir èxit en unes eleccions nordamericanes ha de presentar-se com algú allunyat del poder de Washington, és més, com algú que vol canviar Washington. Com diria Sarkozy, “algú que vulgués passar el Kärcher per Washington i arrencar la crosta política elitista que dirigeix el país“.

D’aquí vé l’èxit de Sarah Pallin. Pallin és l’antítesi de l’establishment de la capital, és la dona dura de poble que vé a la capital a canviar Washington. I aquest és l’error de l’elecció de Biden com a vicepresident. És Washington en estat pur.

Però arrel de la fallida d’asseguradores, bancs d’inversions, etc. l’altre W, Wall Street, també a entrat en la campanya presidencial.
No tinc cap dubte que la ciutadania nordamericana no valorarà tant les propostes econòmiques dels candidats per a sortir de la crisi com el candidat que demostri més capacitat i convicció per enfrontar-se al que representa Wall Stret per els nordamericans: els especuladors, el diner fàcil, etc.

En aquest punt de la campanya es tracta d’esbrinar qui serà capaç de convèncer als nordamericans que serà dur amb Wall Street.

La batalla té les dues W en el punt de mira per què els electors els hi tenen. De moment Mc Cain ha guanyat la batalla de Washington. Qui guanyarà la batalla de Wall Street?

11 pensaments a “Les 2W: Washington i Wall Street”

  1. Pau, les dos WW que tu dius es resumeixen en una cosa west wing, que també porta dos ww, i que es el centre de poder més gran del món. Respecte al que dius crec que tens raó, MC Cain. Pallin han guanyat la batalla de washington ara queda per veure qui guanya la de wall street. De moment segon gallup avui l’esta guanyant Obama, però el nostre “amic” Karl Rove i els seus amics encara tenen que dir-hi molt.

  2. Implacable reflexió tal com ens tens acostumats, però la pregunta és: què pesa més, la W de Washington o la E d’experiència? Ambdós partits han ofert un tàndem equilibrat en aquest sentit, però la diferència és QUI juga el paper del canvi. Per uns és el nº 2 (Pallin) i pels altres és l’1 (i viceversa amb el paper de l’experiència). Què és millor? Jo crec que lo millor és que sigui el 2, perquè té més llibertat per demostrar la seva radicalitat “anti Washington”. Si és el nº 1, tard o d’hora haurà de demostrar que té capacitat per governar i l’obligarà a ser menys extremista en la seva imatge. En definitiva, com bé dius, Pallin ha aclaparat en poc temps tot aquest sentiment de la primera W (el mateix que fins fa uns dies havia donat ales a Obama). És per això que ara demòcrates insisteixen més que mai en el continuisme de McCain.

  3. No tinc tant clar que Palin (amb una l) hagi guanyat la batalla de Washington. No va pas davant de Biden entre las preferències dels americans, i la seva presència a les portades ha estat intensa però curta.

    Barallar-se contra un establishment on hi ha gent del teu partit no dóna crèdit per tota una campanya. És una bona carta de presentació però desprès has de demostrar alguna cosa més.

    I de moment no ho ha fet.

    A més, tant bon punt com Palin va deixar de ser el focus d’atenció de la premsa les enquestes van tornar a girar, i la dinàmica ara torna a afavorir als demòcrates. Queda per veure si els republicans tenen marge de maniobra o si pensàven allargar la carta dels candidats que lluiten contra el poder durant un mes i mig de campanya.

  4. Benvolgut anònim,
    estic d’acord amb tu. Crec que Karl Rove encara no ha entrat en acció, i estic segur que ho farà en breu.

    Guillem,

    No crec que el terreny de joc sigui qui representa millor el canvi. Si fós així, està clar que guanyaria Obama. Més canvi és impossible. El tema està en la confrontació tradional demòcrates-republicans, però els republicans s’han de mostrar allunyats de l’administració Bush. És un missatge de distanciament, de ser diferents, com Clinton que era un “nou demòcrata”.

    Pel que fa a qui ha de representar l’issue, jo discrepo de tu. Per mí, sempre ho ha de representar el candidat. El número dos només ajuda. Palin només ajuda a Mc Cain a movilitzar certs targets -importantíssims, però targets-

    Edgar,
    Jo no tinc cap dubte que Palin representa més l’antiestablishment de Washington que Biden.
    Ho ha reconegut fins i tot ell. I pel que fa a les preferències dels nordamericans, la missió de Palin és sobretot, movilitzar dos targets: els evangelistes i les dones blanques de classe mitja.
    La Palin no ha de demostrar gaire més durant la campanya fins als debats amb Biden.

    I finalment Edgar, l’antiestablishment és gairebé un valor nordamericà. No hi ha cap candidat que no s’hagi volgut presentar com algú aliè a Washington. Clinton ho va fer, Bush també, Carter, Reagan, Obama, etc.
    És un atribut que tothom vol i que ningú deixarà d’intentar atribuïr-se’l

  5. Pau, estem d’acord en que la Palin el representa més que en Biden. L’únic que dic és que els americans, tot i que per un marge molt petit, de moment prefereixen a Biden com a vicepresident.

    En quan a la missió movilitzadora de Palin, bé, els evangelistes potser sí que els ha movilitzat, però les dones blanques de classe mitja, de moment, no.

  6. Edgar,
    En això tens raó.

    La lluita de les soccer mum és terrible. Palin està lluny d’haver-les seduït, però ho està intentant, a través de la seva imatge de hockey mam. De totes maneres, això fins a les enquestes postelectorals no ho veurem amb claretat

  7. Sense comentaris, bé, sí només un, seria possible aconseguir alguna cosa semblant a Catalunya, em sembla que no, hi ha molts complexes d’aquells que es creuen més intel•ligents i avançats que ningú, i que es miren aquest vídeo amb “sorna”, però que coll, a mi m’agrada.

    http://es.youtube.com/watch?v=rU8fK7PV_c0

  8. No us he dit que el comentari es referent al vídeo de l’enllaç que us facilito.

  9. marc, però què té a veure l'article d'en Pau amb la tonteria aquesta que has enviat?

    suposo que vols dir que t'agrada molt veure una pila de gent fent càntics patriòtics.

    és això? doncs mira, altres multituds també molt contentes de la seva bandereta i himne…

    http://es.youtube.com/watch?v=80lLU5-yji8&feature=related

    a veure aconseguim una cosa semblant a Catalunya ben aviat.

    va, deixa'ns una mica tranquils en aquest bloc sobre estratègia política.

  10. I el nacionalisme no té res a veure amb la política, ni amb l’estratègia política?

    Poder tens raó, i segurament en unes eleccions amb marcat sentit “Anglosaxó” com les americanes, les barres i les estrelles no hi sortiran en cap moment, oi?
    Segurament als seus mítings no faran cap referència als símbols de la nació americana, oi?
    Segurament les persones que tindran la sort de viatjar als EUA properament, no hi veuran cap bandera americana penjada a cap lloc.

    L’ al•lèrgia que senten alguns, quant senten algú parlar de certs temes els fa ser poc OBJECTIUS, i el que és una mica més greu, els fa ser INTRANSIGENTS i poc “demòcrates”.

    PD. Perdó per haver destorbat la vostra “pau espiritual i moral”, encaminada a trobar el “nirvana” intel•lectual.

    No us enfadeu, que va de bon rotllo.

  11. Per cert, gran part de l’orgull britànic es centra en la “batalla d’anglaterra” durant la 2GM, i la resistència del poble britànic als bombardejos nazis, mentrestant altres pactaven amb els nazis la repartició de Polònia.

    Ricard, la comparació que fas dels dos vídeos, a part de ser molt simplista i demagògica, em recorda de forma preocupant els arguments de cert individú de les espanyes, que des de certa radio, fan quant parla de catalunya.
    Repeteixo, de bon rotllo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>