A Europa un NIMBY és molt més que un NIMBY

El fenòmen NIMBY, un dels fenòmens més definidors de la societat occidental postmoderna, s’ha convertit en un factor decisiu en unes eleccions, com hem comentat més d’una vegada amb l’especialista en NIMBY a casa nostra, Guillem López Bonafont.

NIMBY, sigles en anglès del que podríem traduïr com “No en el meu pati del darrera” defineix a tots els moviments sorgits en contra de projectes de la comunitat que no són especialment agradables. És el que el president Pujol va definir tant bé com “La cultura del No”.

Tots els sociòlegs, politòlegs i estudiosos del fenòmen NIMBY elavoren teories neutres sobre el fenòmen, per entendre què motiva aquest comportament: l’egoisme de les societats benestants, l’individualisme de les societats postmodernes, etc. I segurament tot això és cert. Però arrel del lamentable assassinat d’ahir de l’empresari basc a mans d’ETA, m’agradaria anar més enllà en aquesta reflexió.

No és la primera vegada que ETA atempta contra grans projectes d’infraestructures que podríem enquadrar en el fenòmen NIMBY: aquesta vegada ha estat contra la Y basca, però abans havia estat contra l’autovia de Lizarán, la central nuclear Lemóniz de i fins i tot, el pantà de Itoiz.
Tots aquests projectes tenen certes característiques NIMBY, però el factor NIMBY no és suficient per entendre l’actuació d’ETA. És obvi que la meva reflexió vol anar molt més enllà de l’atemptat de l’altre dia, ja que l’assassinat d’ETA no s’explica en aquesta clau, hi ha altres interessos molt més foscos.

La meva reflexió va en el sentit que a Europa un gran projecte NIMBY no té el mateix sentit que el que pot tenir als Estats Units.
Si bé als Estats Units, el nacionalisme nordamericà es basa en valors: llibertat, individualisme, etc. els diferents nacionalismes europeus s’han basat en la història, en la cultura, fins i tot en la raça, però sobretot, en la terra. En el que podríem definir com a poble (volk), que engloba gent, cultura, història i paisatge.

El que en un país com els EEUU és percebut com “una putada” a Europa és percebut com una “agressió”. Als EEUU la gent no està arrelada al territori. Avui pot viure a Nova York i l’endemà a Nebraska. A Europa en canvi, la gent conserva d’una manera molt més forta les seves arrels, i de fet, aquest és un factor que explica la difícil integració de la inmigració a casa nostra a diferència dels USA, ja que aquí “ens canvien el paisatge”.
Hi ha un relat col·lectiu molt lligat a la terra, al paisatge que fa que qualsevol projecte NIMBY sigui percebut com una declaració de guerra.

Així passa a França, a Alemanya, i obviament passa amb més força allà on hi ha un nacionalisme defensiu potent i el paisatge és petit i fràgil com és el País Basc i Catalunya. No oblidem que Terra Lliure es va fundar a partir de moviments de defensa del territori, i no és casual que el braç polític de Terra Lliure es digués MDT (Moviment de Defensa de la Terra).

El nacionalisme a Europa està doncs tremendament lligat a la terra, al paisatge, al poble.
Potser és per això que en l’oposició a molts projectes que als USA definirien com a simples Nimby, no només hi ha la defensa del benestar, l’ecologisme i el bonisme, aquí a Europa, al darrera sol haver-hi sense donar-nos-en compte els avantpassats, la nació i la història.

És per això que darrera “la cultura del no” hi ha molt més que protesta hi ha sentiments profunds i això en part explicaria per què és tant difícil a casa nostra porta a terme qualsevol infraestructura. A Europa, un Nimby és molt més que un Nimby.

3 pensaments a “A Europa un NIMBY és molt més que un NIMBY”

  1. Et recomano llegir-te el llibre coordinat per Oriol Nel·lo titulat “Aquí, no!”. En una llarga conversa que vaig tenir amb ell (que ara per ara és el màxim referent en aquest tema a Catalunya) em va explicar precisament el què dius. Ell defuig de la paraula NIMBY a Europa i ho substitueix per la paraula “Moviments territorials”. Tot el què dius és cert, però també és cert que hi intervenen altres factors en els quals cada vegada ens assemblem més a les societats anglosaxones.

  2. Bon dia Pau. Estic preparant un reportatge sobre l’efecte Nimby per la web del diari AVUI. Creus que seria possible que et posessis en contacte amb mi via e-mail per respondre’m a un parell de preguntes? Si t’interessa, envia’m resposta a rut.abello@gmail.com
    Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>