Què ha de tenir un relat? (1)

Com es sabut, sóc un enamorat de l’storytelling.

Per a mi, el relat és clau a l’hora de construïr qualsevol projecte, candidatura o empresa.

Però, com es fa un bon relat? Què ha de tenir un relat per a ser efectiu?

- Primer de tot, un relat ha de transcorrer per un camí. És una història que té un passat, un present i un futur. Per tant, un relat ha de tenir un recorregut i aquest ha de ser conegut per a tothom.

- El protagonista del relat, ha de tenir un objectiu. Un objectiu que ha d’estar justificat i que representa un risc.

- En qualsevol relat hi ha d’haver un conflicte. Sense conflicte no hi ha relat interessant. Un conflicte vol dir, que hi ha algu que s’interposa entre nosaltres i el nostre objectiu.

- Per tal que el relat sigui interessant i real, ha de ser difícil. Ha de suposar un esforç per el protagonista que el realitza. El públic vol veure com el protagonista s’esforça per aconseguir el seu objectiu. Que aconseguir el seu objectiu li ha costat un esforç.

- El relat ha de ser memorable. Ha de tenir els ingredients adequats per tal que la gent el recordi. Això es pot aconseguir a traves del tema, d’algun episodi del relat, de l’èpica, etc.

- Per tal que sigui memorable, reconegut i captivador, s’ha de recolzar en valors. En valors propis com ho fan algunes marques o en valors compartits per una comunitat.

- Un relat ha d’emocionar. L’emoció a part de fer-lo més memorable, aconsegueix que els espectadors es vegin més implicats en el relat, que el sentin, que pateixin o vibrin. L’emoció canalitza la història

- Ha de tenir un format reconegut per a la majoria de la comunitat. Ha de tenir una estructura discursiva basada en els clàssics de la literatura. Inconscientment, hem de poder reconeixer la historia tant bon punt la sentim. Ha d’evocar-nos a algun conte popular.

2 pensaments a “Què ha de tenir un relat? (1)”

  1. Per què el relat europeu no funciona? Perquè no sabem on va? Perquè no emociona a tots igual?

  2. Principalment per què evoca al passat, i els joves no veuen factible una Europa com la dels anys 30 i 40. I després per què no hi ha un objectiu comú, hi ha objectius particulars.
    Però el primer, és perquè ningú s’ha posat a construïr un relat d’Europa. No hi ha voluntat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>