Tot, menys debilitat

A un govern se li perdona tot menys una cosa: la debilitat.

Un equip de govern pot tenir molts problemes, però sempre ha d’evitar mostrar signes de debilitat.

Bàsicament per dos motius:

- Per què a casa nostra l’elector no perdona la debilitat. Els electors conceben que una de les principals característiques d’un bon governant és l’autoritat. Volen que l’autoritat pública tingui autoritat, que es faci respectar. D’aquí que a casa nostra tinguin un càstig electoral tan important les crisis internes dels partits. L’elector no perdona a un governant dèbil.

- La percepció de debilitat fa que els altres rivals polítics -partits, lobbys, mitjans de comunicació, agents socials, etc.- es creixin i amplifiquin la sensació de debilitat del governant, reforçant així la percepció que el govern és dèbil. Òbviament perquè saben que la debilitat té un càstig electoral. Veuen el punt feble i s’hi llancen amb convicció.

Amb l’affaire Noa, el govern de Catalunya ha donat sensació de debilitat. I això ha afectat el president Montilla, que ha hagut d’empassar-se una actuació, totalment fora de lloc, per part d’un dels partits que formen el govern .
Es veia que aquest affaire no agradava gens al president però, degut als equilibris del govern, no ha pogut actuar amb total llibertat i ha hagut de conformar-se amb mostrar el seu descontentament.

L’episodi de la xiulada a la Noa ha fet que el govern mostrés debilitat. I això és una mala notícia per al govern a un any de les eleccions. Qualsevol diria que ICV vol un tercer tripartit… amb amics com aquests, qui vol enemics!

PD: Gran error de comunicació dels organitzadors de l’acte de la Ciutadella en permetre que les primeres files fossin ocupades pels que volien boicotejar un acte que havien organitzat el Govern i el Parlament.

2 pensaments a “Tot, menys debilitat”

  1. Completament d'acord amb tu. I no només per la qüestió de la debilitat, sino pel tema de la organització. I sobretot, per la tristesa que suposa veure com cada any algú ha de xiular a l'acte institucional.

    Ni Arenys ni altres coses: començarem a ser un país normal quan entenguem que cal respectar-nos i, sobretot, respectar els actes institucionals que són la font de simbologia del país. A la Ciutadella i al monument.

  2. Coincidim Albert.
    Una error greu d'organització també dona sensació de debilitat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>