L’impost de successions com a "issue"

Ja fa temps que l’impost de successions i donacions està introduint-se en el debat polític. Un impost que és percebut per les classes mitges com un impost injust.

A Catalunya, des de fa cosa de dos o tres anys, el debat a l’entorn d’aquest impost s’ha anat consolidant fins al punt que va tenir un paper rellevant en la passada campanya electoral -Artur Mas va proposar eliminar-lo- i auguro que es convertirà en un dels temes centrals -issue- de la propera campanya.

Aquesta focalització es va iniciar quan les comunitats autònomes governades pel Partit Popular van decidir eliminar aquest impost o reduir-lo dràsticament i algunes comunitats governades pel PSOE s’hi van sumar ràpidament.

Així doncs, ens trobem amb un mapa autonòmic on es produeix un fet diferencial clar: el pagament o no de l’impost de successions.

La supressió o no d’aquest impost en altres zones de l’Estat pot tenir influència electoral però difícilment es convertiria en un issue, en canvi a casa nostra ha esdevingut un dels “grans temes”.
Per què?

Doncs perquè al marge de l’estructura sòcio-econòmica de Catalunya, la majoria dels catalans tenen la sensació que paguen més que a la resta de l’Estat. A més, s’ha consolidat en el sí de l’opinió pública catalana la visió que les balances fiscals són clarament desfavorables per als interessos de Catalunya. És a dir, perceben que fan un esforç fiscal més gran que en altres zones d’Espanya.

Tot aquest discurs històric però, tenia com a eix central la idea que era el govern estatal el que provocava aquesta injustícia econòmica respecte a Catalunya, però amb l’impost de successions, per primera vegada és la Generalitat qui passa a convertir-se en l’objectiu de les crítiques.
Per primera vegada el “fet diferencial” de pagar més està provocat pel nostre govern.

Un govern que veu difícil renunciar a aquest impost en un context com l’actual en què la caixa de la Generalitat s’està buidant a marxes forçades per la manca d’ingressos.

Però justament pel context de crisi econòmica i per l’apujada d’impostos que portarà a terme el govern espanyol, la sensació d’injustícia que provoca l’impost de successions es va escampant com una taca d’oli entre les classes mitges catalanes.

El govern de la Generalitat ho sap -i l’oposició també- i és per això que va proposar una rebaixa a l’inici de la legislatura i ha acordat una nova rebaixa fa només uns dies.
En el context actual, aquest impost esdevé un punt feble massa clar per al govern i una avantatge per a l’oposició.

Farà bé el govern d’intentar neutralitzar d’alguna manera el tema de l’impost de successions ja que s’està consolidant el marc de referència contrari als seus interessos. No és casual que hagi sortit un nom com “El peatge de la mort” per definir-lo. Un nom negatiu però efectiu. Just el que es busca.

Ni Lakoff no trobaria un exemple més clar per narrar la construcció d’un marc de referència.

3 pensaments a “L’impost de successions com a "issue"”

  1. Un govern amb una retòrica vuitcentista sobre les successions no duu enlloc. No es tracta d'una "sensació": l'impost de successions és una làpida per a la classe mitjana (no pas "classe mitja"). No hi ha percepció; hi ha realitat. I és molt injust el tractament d'aquesta qüestió per part de l'autor.

    No ho oblidi que són les classes mitjanes les que aguanten tot govern, sigui del color que sigui, amb el pagament d'impostos.

  2. Benvolgut B,

    No sé d'on treus que estic a favor d'aquest impost, crec que és molt injust.

    Tot i així, considero que si el govern hi està a favor -cosa totalment legítima- cal que tingui en compte que justament per aquesta sensació que té molta gent, aquest tema pot provocar-li molt desgast.

  3. Ahir van aprovar la seva reducció i no eliminació. Jo he escrit pq estic en contra d'aquest impost al meu blog.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>