Més o menys fragmentació electoral?

En aquest fenòmen, Catalunya ha estat pionera. Ara, és un fenòmen que s’està estenent per tota la geografia europea i que va tenir el seu moment a Catalunya, l’any 2003 i sembla que ja s’ha superat: la fragmentació electoral.

A l’any 2003, per primera vegada des dels anys 80, a Catalunya els dos grans partits (CiU i PSC) van sumar una mica més de la meitat dels vots, aquest factor es va repetir a les eleccions del 2006 on van sumar menys del 60% dels vots i a més, s’hi va sumar un nou partit al Parlament: Ciutadans.

En aquesta legislatura, ens trobem que tenim els dos grans partits que no arriben al 60% dels vots i sis partits polítics ( més si comptem EUIA, CPC i Unió) representats a la cambra.

Aquesta atomització de partits polítics, el creixement del pés específic d’algun d’aquests partits (sobretot els ecologistes, liberals i esquerra) i la reducció del pés específic dels dos grans partits ha estat comú als països més imprtants d’Europa.

A l’igual que a Catalunya, el principal perjudicat d’aquesta tendència han estat els partits socialdemòcrates, que han estat la base de votants conjuntament amb l’abstenció dels nous partits.

El fet que aquest procés que s’està produïnt a Europa a Catalunya ja va passar fa sis anys, el desgast d’alguns partits polítics petits i mitjans i el fet que la corrent de fons a casa nostra fós a l’inversa, em va fer pensar que es produïria un retorn als dos grans partits per part de l’electorat. I que aquests tornaríen a guanyar percentatge de vot en detriment dels partits minoritaris. En definitiva, que el vot útil tornaria a estar de moda.

Tenia la sensació que CiU i PSC pujaríen en detriment d’ERC, ICV i PP. I que el percentatge dels dos grans partits tornaria a superar ampliament el 60% del total dels vots.

Amb l’aparició de Reagrupament i la possible aparició de partits com UPD i PXC, aquesta sensació s’em comença a matitzar. La corrent de fons va en el sentit de l’ampliació del pés dels dos grans partits, però alhora, el vot es fragmenta més. Apareixeran nous partits al Parlament. És possible que tinguem algun partit més.

Això què significa?

Doncs que ens anem acostant cada vegada més a un model italià o fins i tot francés: dos grans blocs electorals liderats per dos grans partits polítics però amb altres partits menors al seu entorn.

De fet, ja ens trobàvem en una confrontació de blocs, però no ho sabíem -el fet que a Catalunya hi hagi dos eixos, el nacional i l’esquerra/dreta ho dificulta- ja que no era explícit. Hi havia el tripartit com a un bloc clar, però davant no hi havia un bloc compacte.

L’aparició del Reagrupament de Carretero, no és res més que l’escissió d’una part de l’independentisme que estava en el bloc del tripartit per anar a configurar un altre bloc.

Al final pot ser que la major fragmentació provoqui una major concentració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>