El nobel d’Obama com a exemple

Estic convençut que ni el mateix Obama s’ho devia creure quan li van comunicar que havia guanyat el premi Nobel de la Pau.

La meva opinió és que Obama no es mereix un premi Nobel. Ni de la pau ni de literatura. Ara, no. Potser d’aquí a tres anys, haurà pogut acomplir algunes de les seves promeses per afavorir la pau, però encara no ha tingut temps. Encara que alguns no s’ho creguin, és només un home.

El que em preocupa del premi Nobel de la Pau d’Obama no és el fet en sí, sinó els motius que han portat al jurat a otorgar-li.

Alguns analistes consideren que és un premi d'”Europa” al nou líder mundial, el propi Obama ho veu com una invitació a l’acció, i altres ho veuen com un premi al multilateralisme després de l’unilateralisme de Bush.

Potser sí. Però em temo que això té molt més a veure amb un fenòmen postmodern, que té a veure amb la societat mediàtica que vivim i que finalment, ha arribat a l’acadèmia.

Tot i que em llenci pedres al meu propi teulat, el premi a Obama no és res més que un reflex del pensament de la societat occidental del s.XXI. Una societat que creu més en les espectatives, en les sensacions, en les emocions que en els fets mateixos.

La lògica racional ha donat pas a les espectatives emocionals. Això és un fenòmen molt estudiat i molt utilitzat en la publicitat, el marketing i fins i tot la política, però em resultava difícil que arribés al món acadèmic. Amb tanta rapidesa i amb tanta desinhibició. El rei va despullat.

El fet remarcable del premi és la consolidació a nivell acadèmic -això vol dir que ja ha arribat a tota la societat- del pas del ” si ho veig ho creuré” al “Si ho crec, ho veuré”.

Els que han premiat a Obama saben perfectament que ell no es mereix el premi, però estan convençut que s’el mereixerà. Tenen fé en ell. Creuen en ell. Estan convençuts que ho farà, per tant el premíen quan abans millor. Tenen espectatives amb ell, i creuen imposible que els defraudi, per això el premíen. És un premi a les espectatives, a la fé.

No és res més que un premi preventiu.

Esperem que aquesta entronització de la fé en perjudici de la raó no s’escampi més, i sobretot, que les espectatives tornin al lloc que es mereixen i no passin a tenir el mateix valor que els fets.

6 pensaments a “El nobel d’Obama com a exemple”

  1. Estic amb tu, Pau: Alerta amb aquesta tendència a premiar per endavant o a recompensar la gent per fer el que li toca!

  2. Bon dia Pau,

    Em sobta que no hi hagi ningu mes al nostre planeta que hagi aconseguit fets concrets en materia de pau. Sencillament no m'ho puc creure. Desconec les bases del premi Nobel, però pensava que era un reconeixement a la teva carrera, en l'àmbit que fos. Mai de la vida un premi preventiu…

  3. Realment es tan preventiu? Amb el pas de les hores i els dies ho he anat veient d'una altra manera i realment les passes que ha fet Obama com a líder de la superpotència mundial no són per a desmereixer-les. Potser és prematur, però no crec que sigui injust.

    El tema del debat racional/emocional és molt interessant, però no ho veig tan negatiu com ho planteges. Potser és més important que l'alà de canvi i esperança, que la manera de plantejar una nova manera d'entendre el món sigui més premiable que altres fets. No ho sé, el temps ho dirà, però no em sembla més injust aquest premi que molts d'altres que la mateixa Acadèmia ha donat sota el paraigües de la racionalitat…

  4. Coincidim totalment Ma. Àngels i Enderwing.

    Albert, avui discrepem.
    Que és important el que està fent Obama? Segurament si, però no per un premi Nobel de la Pau.
    Pel que fa al tema emoció/raó, en el cas d'un premi acadèmic, hem de basar-nos en fets i no en sensacions. Es poden discutir els fets, però sobre sensacions, Albert, és molt difícil poder mantenir un debat rigorós. Les senacions són tant personals!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>