L’estratègia de La Caixa

Enmig de l’escàndol Millet, ha passat gairebé desaparcebuda una notícia que és transcendental per l’economia i la indústria del país. No només perquè afecta a una empresa important i un sector bàsic -l’aigua- sinó perquè representa una escenificació de l’estratègia de La Caixa. I tot el que afecta a La Caixa, en aquest petit país, és important.

Un dels vaixells insígnia de les empreses controlades per La Caixa, Agbar, ha estat venut a la francesa Suez. El nou símbol de Barcelona, la Torre Agbar, passa doncs a mans franceses.

A canvi, La Caixa passa a adquirir el 100% de l’asseguradora mèdica Adeslas, de la qual Agbar tenia el 55% de les accions. A més, l’entitat catalana ha d’aportar una important quantitat de milions per acabar de comprar l’asseguradora.

Quina és l’estratègia que motiva aquests moviments? Quins són els objectius?

La nova estratègia de La Caixa es basa en tres punts molt clars i que tindran importància en el futur:

- Refinanciació de l’entitat i venda de participacions industrials. La Caixa, com totes les entitats financeres es troba en un moment complicat en què ha de retornar molts crèdits i a més, ha d’assumir una important morositat. Fruit d’aquesta situació, necessita recapitalitzar-se. Això ho farà sobretot abandonant algunes de les seves participacions industrials, com és el cas d’Agbar i d’altres que vindran. No oblidem que Criteria és un dels principals holdings industrials d’Espanya.

- Retorn al sector financer. Part de l’estratègia de La Caixa passa per tornar a fer el que millor sap fer: el negoci bancari. Hi haurà doncs, una concentració en la missió amb la qual l’entitat va ser fundada, en perjudici de la indústria.

- El negoci de les assegurances. D’aquí de la importància de la compra d’Adeslas. Adeslas és l’asseguradora de salut líder a Espanya, amb tres milions de clients. Aquesta compra reforça el paper de La Caixa en el món assegurador, ja que amb la seva filial SegurCaixa Holding l’asseguradora de La Caixa té un pes important en les assegurances de vida i les pensions.
La Caixa ha vist que el negoci assegurador és la continuïtat natural del negoci bancari. I ha invertit en el que creu que serà el futur. Vol un bon posicionament per controlar un negoci clau en la societat del futur.

Aquest tercer punt és el que té importància per al conjunt de la societat, ja que La Caixa apunta a assegurar-se un sector clau i pilar del nostre estat del benestar: l’assistència sanitària.

La Caixa sempre apunta cap a on van els trets. No acostuma a equivocar-se. Ens està indicant que les mútues de salut i les assegurances sanitàries tindran molt més pes en el futur. Més importància del sector privat en l’assistència sanitària.

Caldrà tenir-ho en compte. No oblideu que abans que esclatés la bombolla immobiliària, de fet en el seu moment més àlgid, l’entitat catalana va vendre la seva participació en Colonial i va sortir del negoci immobiliari. Va ser a mitjans del 2006. Tots sabem què va passar després…

6 pensaments a “L’estratègia de La Caixa”

  1. No em va sorpendre la notícia. Invertir un 100% en la comanyía líder d'assegurances de salut en un moment de dèficit de l'estat és molt intel·ligent. Més quan ara es construeix menys i es pot esperar un descens de l'activitat d'agbar.

  2. No sé que té d'intel·ligent deixar en mans de la gran multinacional de l'aigua, Suez, la gestió de l'agua de 5.000.000 de catalans! I el Govern Montilla no ha dit ni ase ni bèstia.

  3. Es molt intel·ligent. En el moment en que l'aigua sigui un dret i no un privilegi degut a que será "el recurs escàs" les empreses es socialitzarán i per tant "La Caixa" perdria milions.

  4. Coincideixo amb tu Jordi.
    Xavier, tens raó que l'operació té unes hombres importants, entre elles la que tu assenyales.

    Anònom, em sembla que trigarem a veure el que apuntes.

  5. Amb tot n’extrec una lectura; l’Industria a occident està de cap a caiguda. Cada cop més serà inevitable veure una deslocalització rera una altra. I el camí d’Europa s’anirà dibuixant com el futur museu del món.
    Entenent això, pel que s’ha de lluitar és per ser els més competitius en la generació de coneixement i no perdre mai aquest rumb, fugint de la hipocresia de governs com l’espanyol que s’emplenen la boca de l’importància de l’I+D+i, i després redueixen en més d’un 30% la partida d’aquest aspecte als pressupostos generals de l’estat respecte l’exercici anterior, alhora que realitzen unes ajudes milionàries a una Indústria que acabarà marxant igualment, per tant, només allarguen l’agonia i no ataquen el problema de fons.

  6. Tens raó Va Benet,

    La revolució industrial del s.XXI són les TIC. Aquest és el futur, bé, millor el present.
    Tot i això, la indústria encara té i tindrà pés a Occident. El que està acabat és el model fordista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>