Zapatero i els dretsZapatero y los derechos

Sembla una ironia fer aquest post en un context com l’actual, però fa mesos que dono voltes al concepte de “drets” i d'”ampliació de drets” que utilitza sempre Zapatero, la seva veritable bandera.

Si per alguna cosa voldria ser recordat José Luís Rodríguez Zapatero en un futur -tot i que la crisi segurament li taparà- és per ser el president que va ampliar els drets a la ciutadania espanyola. Quan Zapatero parla d’ampliació de drets es refereix a l’aprovació dels matrimonis homosexuals, la nova llei d’abortament, la del “divorci exprés”, i sobretot la nova llei de dependència.

El que em fa dubtar és si fa bé Zapatero en definir aquestes lleis com a “ampliació de drets”. Per què són “drets” realment? Tenim dret a exigir aquests canvis socials al govern o són més aviat “conquestes socials”?

Part de l’orígen del problema econòmic que tenim a sobre, és un problema de valors, de model de societat. Ens hem relaxat en excés i ens hem oblidat que les coses costen molt de guanyar. Que costa molt aconseguir-les i mantenir-les. Que les coses s’han de “conquerir” i defensar. Que no hi tenim “dret”. No és un dret, és una conquesta.

En aquest sentit, no sé si Zapatero ha fet bé al definir com a dret, a conquestes socials que costen d’aconseguir però sobretot, de mantenir. Per què, si és un dret, ja no es valora. Passa a ser una obligació de l’Estat defensar els drets. Els drets com a quelcom adquirit i inherent. No cal defensar-ho, ho tenim per llei. Hi tenim dret.

A diferència de la “conquesta” que com el seu nom indica, ha costat molt de guanyar. S’ha aconseguit, però sempre està en perill de ser perdut. La paraula conquesta dóna molta més trascendència, molt més dramatisme al fet en sí. Dóna la trascendència d’haver estat possible gràcies a un govern i que corre el perill de perdre’s si arriba un altre govern.
En canvi, si és un dret, la gent no se li planteja tant clarament la possiblitat de prerdre-ho. Fins i tot, quan és possible perdre-ho.
La simple terminologia ja ens crea el marc de referència que dona importància al terme.

Tot ser fans de Lakhoff, sembla que a la Moncloa s’els hi ha oblidat alguna cosa.
Parece una ironia hacer este post en un contexto cómo el actual, pero hace mesos que voy dando vueltas al concepto de “derechos” y de “ampliación de derechos” que utiliza siempre Zapatero, su verdadera bandera política.

Si por alguna cosa quiere ser recordado José Luís Rodríguez Zapatero en un futuro -a pesar de que la crisis le dificultará este objetivo- es por ser el presidente que amplió los derechos a la ciudadania española. Cuando Zapatero habla de ampliación de derechos se refiere a la aprovación de los matrimonios homosexuales, la nueva ley del aborto, la del “divorcio exprés”, y sobretodo, la ley de dependencia.

Lo que me hace dudar es si hace bién Zapatero en definir estas leyes cómo “ampliación de derechos”. Por qué son “derechos” realmente? Tenemos derecho a exigir estos cambios sociales al Gobierno o más bien son “conquistes sociales”?

Parte del orígen del problema económic que tenemos encima es un problema de valores, de modelo de sociedad. Nos hemos relajado en exceso y nos hemos olvidado de que las cosas cuestan mucho de ganar. Que cuesta mucho conseguirlas y mantenerlas. Que las cosas se han de “conquistar” y defender. Que no necesariamente tenemos “derecho”. No es un derecho, es una conquista.

En este sentido, no sé si Zapatero ha hecho bién al definir como derecho a conquistas sociales que cuestan mucho de conseguir pero sobretodo, de mantener. Por qué, si es un derecho, ya no es valora. Pasa a ser una obligación del Estado defender los derechos de los ciudadanos. Los derechos com algo adquirido e inherente. No hace falta defenderlo, lo tenemos por ley.

A diferencia de la “conquista” que como su nombre indica, ha costado mucho de ganar. Se ha conseguido, pero siempre está en peligro de ser perdido. Tiene la trascendencia de haver sido posible gracias a un gobierno y que corre el peligro de perderse si llega otro gobierno.
En cambio, si es un derecho, la gente no se plantea tan claramente la posiblidad de perderlo. Hasta, cuando es posible perdrelo.
La simple terminologia ya nos crea el marco de referencia que dá importancia y trascendencia al termino.

Aunque fans de Lakhoff, parece que a la Moncloa se les ha olvidado alguna cosa.

Un pensament a “Zapatero i els dretsZapatero y los derechos

  1. Estimat Pau,
    Em llegia aquest teu article al temps que em trobo a la biblioteca del Senat escrivint un treball acadèmic sobre el transfuguisme a Espanya.
    Evidentment els noms i els cognoms són importants, només pel fet que tots els termes tenen les dimensions conegudes com denotació i connotació. Evidentment no és el mateix dir dret que conquesta. Però, en algun cas un dret mai ha estat una conquesta? I evidentment parlo dels drets que seran tots conquesta des del naixement de l’Estat liberal constitucional i dels quals el primer serà el dret a la vida(vull excloure evidentment un dret diví com el del monarca a l’antic règim).
    Tal i com jo entenc la teoria constitucional dels drets, que d’altra banda es compartida per un ample espectre de la doctrina i juristes, avui ja no podem gaudir de nous drets fonamentals. Des de les formulacions dels drets de tercera generació lo únic que és possible configurar no és un nou catàleg de drets, sinó una nova dimensió d’un dret, ampliar-ne el contingut. És per això que la llei de dependència no crea nous drets en sentit estricte, amplia el contingut d’un dret fonamentalíssim com és el dret a l’igualtat, ara efectiva. El dret al matrimoni entre persones del mateix sexe, no és un nou dret, és una nova expressió del contingut del dret a l’igualtat i concretament del prisma d’aquest dret que habilita la lliure configuració y desenvolupament de la personalitat…
    Hem passat si t’hi fixes a un nou eix de variables, canvien les premisses i es redefineixen els conceptes: les conquestes no són drets, ara només són ampliacions del contingut essencial dels mateixos. Amb tot plegat, penso que si bé aquesta és la línia de progrés, no penso que sigui possible una reconquista per part de l’Estat de les noves dimensions dels drets.
    SI US PLAU, deixem de patir pels noms i cognoms i seguim en la línia d’omplir de continguts els drets!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>