La campanya electoral del Barça

Estem en plena campanya electoral del Barça. Una campanya apassionant. Tot i que ara sorgeixin multitut de pre-candidats, tot fa pensar que finalment seran dos els candidats a succeïr a Joan Laporta. Un ja el coneixem des de fa temps, Sandro Rossell i l’altra, el qui representaria la continuïtat de l’actual junta directiva, avui està encapçalada per Alfons Godall, però tot apunta que finalment serà Ferran Soriano qui encapçalarà aquest sector.
Tot i que la meva opinió no és precisament parcial, ja que formo part del Consell 2.0 d’en Sandro Rossell, crec que puc definir quin és el terreny de joc en el que es celebraran les eleccions al Barça.
Si en les eleccions del 2003, l’issue que va marcar les eleccions, el tema, el terreny de joc on es disputava la confrontació electoral va ser el canvi, en aquestes eleccions el terreny de joc és la continuïtat, la continuïtat del projecte que va començar aquella junta directiva l’any 2003.
A les eleccions del 2003, el soci del Barça volia canvi, el tema era el canvi. I va votar a la candidatura que millor representava aquest canvi. Als qui representà ven un canvi més radical amb el passat. En aquest sentit, Bassat es va equivocar al fitxar part de l’”stablishment” català que d’una manera o altra va tenir cert paper en l’època Núñez. Bassat no va proposar un canvi prou trencador i van ser uns altres els qui van saber capitalitzar aquesta voluntat del soci.
En canvi, enguany, guanyarà les eleccions el candidat que representi millor la continuïtat d’aquell projecte que va encapçalar un grup de joves que volÃen dedicar els millors anys de la seva vida al Barça. Aquell projecte ha estat exitós, esportivament, socialment i econòmicament. I ha tingut la rúbrica de la gloriosa època Guardiola.
Els socis volen continuïtat d’un projecte, el del 2003 i d’un equip, el de Gaurdiola. I el candidat que transmeti que és el més apte per continuar els èxits de Guardiola i de renovar el projecte del 2003, serà el guanyador de les eleccions.
Continuïtat no vol dir continuïsme, vol dir la candidatura que millor representi la garantia de seguir l’estela de l’èxit esportiu i la modernització i internacionalització d’un Barça global.




anònim
14/02/2010
Crec que t’equivoques en và ries coses, però només en destacaré dues:
1er) els socis no volen continuitat del projecte de 2003, sinó d’un projecte de 2009, on s’ha guanyat tot. Recorda l’inici del 2003 i el final de l’era Rijkard…
2on) Les eleccions no són ni serà n, cosa de dos. Entenc que utilitzis els teus coneixements en marketing polÃtic per minimitzar els rivals, però aquest estil tant Sandrusco de “o jo o tu” no enganya a ningú. El soci vol democrà cia, i per tant quants més candidats hi hagin, més veurà tothom representades les seves opcions en algú.
I en tot cas, si la gent volgués continuïtat, en Sandro no tindria res a fer, doncs ell quasi no va estar temps per demostrar res.
Pau
15/02/2010
Benvolgut Anònim,
Continuo pensant que la gent vol la continuïtat del projecte del 2003.
Sincerament, crec que al final serà cosa de dos, la meva opinió no té res a veure amb les meves fÃlies.