La campanya electoral del BarçaLa campaña electoral de Barça

foto_290908_CAS

Estem en plena campanya electoral del Barça. Una campanya apassionant. Tot i que ara sorgeixin multitut de pre-candidats, tot fa pensar que finalment seran dos els candidats a succeïr a Joan Laporta. Un ja el coneixem des de fa temps, Sandro Rossell i l’altra, el qui representaria la continuïtat de l’actual junta directiva, avui està encapçalada per Alfons Godall, però tot apunta que finalment serà Ferran Soriano qui encapçalarà aquest sector.

Tot i que la meva opinió no és precisament parcial, ja que formo part del Consell 2.0 d’en Sandro Rossell, crec que puc definir quin és el terreny de joc en el que es celebraran les eleccions al Barça.

Si en les eleccions del 2003, l’issue que va marcar les eleccions, el tema, el terreny de joc on es disputava la confrontació electoral va ser el canvi, en aquestes eleccions el terreny de joc és la continuïtat, la continuïtat del projecte que va començar aquella junta directiva l’any 2003.

A les eleccions del 2003, el soci del Barça volia canvi, el tema era el canvi. I va votar a la candidatura que millor representava aquest canvi. Als qui representàven un canvi més radical amb el passat. En aquest sentit, Bassat es va equivocar al fitxar part de l'”stablishment” català que d’una manera o altra va tenir cert paper en l’època Núñez. Bassat no va proposar un canvi prou trencador i van ser uns altres els qui van saber capitalitzar aquesta voluntat del soci.

En canvi, enguany, guanyarà les eleccions el candidat que representi millor la continuïtat d’aquell projecte que va encapçalar un grup de joves que volíen dedicar els millors anys de la seva vida al Barça. Aquell projecte ha estat exitós, esportivament, socialment i econòmicament. I ha tingut la rúbrica de la gloriosa època Guardiola.
Els socis volen continuïtat d’un projecte, el del 2003 i d’un equip, el de Gaurdiola. I el candidat que transmeti que és el més apte per continuar els èxits de Guardiola i de renovar el projecte del 2003, serà el guanyador de les eleccions.

Continuïtat no vol dir continuïsme, vol dir la candidatura que millor representi la garantia de seguir l’estela de l’èxit esportiu i la modernització i internacionalització d’un Barça global.
foto_290908_CAS

Estamos en plena campaña electoral del Barça. Una campaña apasionante. Aunque ahora salgan multitud de pre-candidatos, todo hace pensar que finalmente seran dos los candidatos a suceder a Joan Laporta. Uno ya lo conocemos de hace tiempo, Sandro Rossell y el oltro, el que representaria la continuidad de la actual junta directiva, hoy está representada por Alfons Godall, pero todo apunta que finalmente será Ferran Soriano el que liderará este sector.

Aunque mi opinión no es precisamente parcial, ya que formo parte del Consejo 2.0 de Sandro Rossell, creo que puedo definir cual es el terreno de juego en el que se celebraran las elecciones al Barça.

Si en las elecciones del 2003, el “issue” que marcó las elecciones, el tema, el terreno de juego dónde se disputaba la confrontación electoral fué el cambio, en estas elecciones el terreno de juego es la continuidad, la continuidad del proyecto que comenzó la joven junta directiva el año 2003.

A les eleccionse del 2003, el socio del Barça queria cambio, el tema de la elección era el cambio. Y votó a la candidatura que mejor representaba este cambio. A los que representaban un cambio más radical con el pasado. En este sentido, Lluís Bassat se equivocó al fichar a parte del ‘stablishment” catalán que de una manera o de otra tubo cierto papel en la época de Josep Lluís Núñez. Bassat no propuso un cambio lo suficientemente rompedor y fueron otros los que supieron capitalizar esta voluntad del socio.

En cambioi, en esta ocasión, ganará las elecciones el candidato que represente mejor la continuidad de aquel proyecto que encabezaron un grupo de jovenes que querían dedicar los mejores años de su vida al Barça. Aquel proyecto ha resultado exitoso, esportivamente, socialmente y económicamente. Y ha tenido la rúbrica de la gloriosa época Guardiola.
Los socios quieren la continuidad de un proyecto, el del 2003 y de un equipo, el de Gaurdiola. Y el candidato que transmita que es el más apto para continuar los éxitos de Guardiola y de renovar el proyecto del 2003, será el ganador de las elecciones.

Continuidad no significa continuismo, quiere decir la candidatura que mejor represente la garantia de seguir la estela del éxito esportivo y la modernización y internacionalización de un Barça global.

2 pensaments a “La campanya electoral del BarçaLa campaña electoral de Barça

  1. Crec que t’equivoques en vàries coses, però només en destacaré dues:

    1er) els socis no volen continuitat del projecte de 2003, sinó d’un projecte de 2009, on s’ha guanyat tot. Recorda l’inici del 2003 i el final de l’era Rijkard…

    2on) Les eleccions no són ni seràn, cosa de dos. Entenc que utilitzis els teus coneixements en marketing polític per minimitzar els rivals, però aquest estil tant Sandrusco de “o jo o tu” no enganya a ningú. El soci vol democràcia, i per tant quants més candidats hi hagin, més veurà tothom representades les seves opcions en algú.

    I en tot cas, si la gent volgués continuïtat, en Sandro no tindria res a fer, doncs ell quasi no va estar temps per demostrar res.

  2. Benvolgut Anònim,

    Continuo pensant que la gent vol la continuïtat del projecte del 2003.
    Sincerament, crec que al final serà cosa de dos, la meva opinió no té res a veure amb les meves fílies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>