Continuant amb les 5 regles de la propaganda de principis del segle XX, que us explicava ahir, hi ha dos detalls que considero molt interessants:

- Propaganda eficaç o eficient. La propaganda o la comunicació persuasiva només és digna de tenir aquest nom quan és eficient. És a dir, quan aconsegueix modificar el comportament de les persones. La comunicació persuasiva només és digna del seu nom quan impulsa a un grup de gent a actuar d’una determinada manera, ja sigui anant a votar, a manifestar-se, comprar, etc.
No és convèncer, és provocar un comportament.
Avui en dia, parlem molt de comunicació pero no tenim gaire present l’afegitó d’eficaç.
No hi ha comunicació si no és eficient. Si no compleix els seus objectius. Hem de recuperar la importància de l’eficiència.

- Convé criticar constantment als enemics d’allò establert. És obvi que estem parlant de campanya negativa. És rellevant en política, no ser identificat com a enemic “d’allò establert”. Quan parlem d’allò establert, ens referim bàsicament al ciment d’una societat. Als valors cohesionadors d’una societat. Si lo que volem és persuadir a un públic majoritari, no podem representar mai un perill per allò que cohesiona a una societat.
Al contrari, el pitjor que ens pot pasar és que se’ns identifiqui com a qui posa en perill “allò establert”, l’ordre social. Si és així, el que generarem a la majoria de la societat és por. I aquest és l’objectiu de qui ens vol identificar com a “enemics d’allò establert”.