Que la comunicació del govern Zapatero no anava bé, és obvi. De fet, els problemes de comunicació darrerament han estat terribles.

Si ja és important tenir una bona comunicació en temps normals, esdevé una necessitat en temps de crisi.

Avui el govern ha nomenat com a Secretari d’Estat de Comunicació a Félix Monteira, el director de Público, en substitució de Nieves Goicoechea.

Des de la marxa de Miguel Barroso d’aquesta Secretaria, que la comunicació del govern Zapatero ha estat deficient. Bàsicament per què els substituts no han estat de gran nivell: Fernando Moraleda i Nieves Goicoechea. Esperem que Félix Monteira tingui més sort.

El que si que em confirma el president Zapatero amb els nomenaments de comunicació és que forma part d’una classe de polítics ben característica: els que no es saben o no volen rodejar-se de gent brillant, dels millors. En aquest sentit, el gabinet de ministres n’és un gran exemple.

Hi ha dos tipus de governants:

- Els que es saben rodejar de persones més valides que ells. Solen ser líders que tenen molta confiança en sí mateixos i no els fa res que tenir al costat a persones amb personalitat forta i una excel·lent preparació, que els contradiguin si cal.
Saben, que de tot aquest talent, de la bona gestió que s’en desprengui, el màxim beneficiat serà ell, el líder.

- Els qui es rodegen de persones més mediocres per tal de sobresortir políticament. Solen ser persones amb un gran perfil polític i una excessiva confiança en les seves possibilitats. Aquests es solen rodejar de persones que no les contradiguin mai i confíen en el seu instint per guiar la seva acció de govern. El problema, és que quan s’equivoquen ningú els hi diu.

Pel perfil dels nomenaments del president Zapatero, fa temps que opta per aquesta segona opció. És la opció més difíl i arriscada. Sobretot en temps de crisi.

Altres han optat per la primera, com Obama, com Clinton, com Blair o com Sarkozy. Només a tall d’exemple, el seu director de comunicació és el mític Thierry Sausez.