No hi ha res que em cansi més que sentir obvietats. Una de les més propagades a qualsevol conferència, seminari o entrevista és que la comunicació és estratègica en la societat del s.XXI.
Això ho diu qualsevol persona amb responsabilitats, ja sigui a la gestió pública o a la privada.
Aquesta és la teoria. Tothom té el discurs ben aprés. Altra cosa és que tinguin la lliçó interioritzada, que se la creguin.

I és que amb la gestió de les nevades, hem vist com tota aquesta retòrica, no és res més que això, retòrica. Quan la crisi està a sobre, la gestió de la comunicació sol ser un desastre. Amb comptades excepcions.

La comunicació del Departament d’Interior de la Generalitat ha estat deficient. Sobretot en la gestió del temps.

La d’ENDESA pitjor. Com pot ser que una de les empreses energètiques més potents tingui una comunicació tant “amateur”?
Una roda de premsa al cap de 4 dies! Uns portaveus de “fireta”!

I la d’alguns ajuntaments -encara que tinguis excusa- també ha estat millorable. La comunicació dels plans d’emergència -pabellons, instal·lacions, etc.- no s’ha fet fins al cap de 2 o 3 dies. En aquest camp, l’Ajuntament de la Jonquera ha destacat per la seva rapidesa. Suposo que l’experiència és un grau.

En fí, fins que no ens prenem seriosament la comunicació de les institucions com a la manera de comunicar-nos amb els nostres ciutadans, clients o representats, aquest país no acabarà d’anar bé.