Quatre lliçons per a un presidentCuatro lecciones para un presidente

vermella_bona_sandro_laport-1

Aquest post em va sortir ahir a la nit, mentres veia a Joan Laporta abandonar el Camp Nou després de la gran victòria electoral de Sandro Rosell.
I és que estic segur que Joan Laporta haurà tret vàries lliçons de la jornada electoral d’ahir, però m’he vist en cor de destacar les quatre que jo he vist més clares:

1. El síndrome de “l’anec coix”. Als EEUU s’anomena així al president dels EEUU durant la fí del seu segon mandat. Al saber que no repetirà, acostuma a fer tot un seguit d’actuacions que mai faria si s’hagués de tornar a presentar a unes eleccions. Vol deixar la seva empremta fent coses que segurament no seríen aconsellables per la divisió que provoca en lelectorat. Bush, ho va fer, Aznar ho va fer i Laporta ho ha fet. No s’entén d’una altra manera decisions com el nomenament de Cruyff com a President d’Honor del club, la cessió del Camp Nou pel referèndum per la independència o l’ampliació del contracte amb Mediapro.

2. El perill de l’Hybris. L’hybris és com definíen als grecs el fet de creure’t al mateix nivell que els déus. Laporta ha patit d’hybris des de fa temps i ahir va tenir un xoc amb la realitat. Sandro Rosell ha superat ampliament el seu extraordinari resultat del 2003. És obvi que Laporta és un líder però s’equivocaria si es pensés que això el fa infalible i capaç de tot.

3. El projecte. Sempre he recordat que el veritable lideratge no és aconseguir un gran resultat electoral ni un gran èxit esportiu. Els veritables governants líders, són els que aconsegueixen que el projecte continuï sense ells. Els que amb la seva “estel·la” aconsegueixen mantenir el projecte. Hi ha molts governants que ho han aconseguit. I n’hi ha que no, que després d’ells, el desastre. És el que li a passat a Laporta. Per tal que el projecte continuï sense tu, has de preparar bé el relleu, has de fer sortir nous lideratges, t’has de saber retirar a temps.
I sobretot, has de pensar més en el projecte que en tu. I això en Jan Laporta no ho ha sabut fer. O no ha volgut fer-ho.

4. Compte amb els “ulls de poll”. Aquesta lliçó va molt lligada amb la de l’hybris: Compte en fer molts enemics. Procura no fer-te molts d’enemics poderosos, per què això al final es paga. Encara que a Laporta no li semblés, el seu lideratge no podia amb tot. No pots guanyar-te la quantitat i la qualitat dels enemics que s’ha guanyat i pensar que no pasaríen la factura. Has de calcular molt bé sempre amb qui t’enfrontes.

Res, quatre lliçons per el president Laporta, que li poden ser útils si es vol llançar a la política. vermella_bona_sandro_laport-1

Este post me vino ayer por la noche, mientras Joan Laporta abandonaba el Camp Nou después de la gran victoria electoral de Sandro Rosell.
I es que estoy seguro que Joan Laporta habrá sacado varias lecciones de la jornada electoral de ayer, pero me he atrevido a destacar las cuatro que he visto más claras:

1. El síndrome del “Pato cojo”. En los EEUU se llama así al presidente de los EEUU durante el fín de su segundo mandato. Al saber que no repetirá, acostumbra a hacer un sinfín de actuaciones que nunca haria si tubiera que volver presentarse a unas elecciones. Quiere dejar su huella haciendo cosas que seguramente no serían aconsejables por la división que provoca en el electorado. Bush, lo hizo, Aznar lo hizo y Laporta lo ha hecho. No se entiende de otra manera decisiones como el nombramiento de Cruyff como Presidente de Honor del club, la cesión del Camp Nou para referéndum para la independencia o la ampliación del contrato con Mediapro.

2. El peligro de la Hybris. La hybris es como definían los griegos al hecho de creerte al mismo nivel que los dioses. Laporta ha sufrido de hybris desde hace tiempo y ayer tubo contacto con la realidad. Sandro Rosell ha superado ampliamente su extraordinario resultado del 2003. Es obvio que Laporta es un líder pero se equivocaria si se pensara que esto lo hace infalible y capaz de todo.

3. El proyecto. Siempre he recordado que el verdadero liderazgo no es conseguir un gran resultado electoral ni un gran éxito esportivo. Los verdaderos governantes líderes, son los que consiguen que el proyecto continue sin ellos. Los que con su “estela” consiguen mantener el proyecto. Hay muchos governantes que lo han conseguido. Y hay otros que no, que después de ellos, el desastre. Es lo que le a pasado a Laporta. Para que el proyecto continue sin ti, has de preparar bién el relevo, has de hacer salir nuevos liderazgos, te has de saber retirar a tiempo.
Y sobretodo, has de pensar más en el proyecto que en tí. Y esto Jan Laporta no lo ha sabido hacer. O no ha querido hacerlo.

4. Cuidado con los enemigos. Esta lección va muy ligada con la de la hybris: Cuidado en hacer muchos enemigos. Procura no hacerte muchos enemigos poderosos, por que esto al final se paga. Aunque que a Laporta no le parezca, su liderazgo no puede con todo. No puedes ganarte la cantidad y la cualidad de los enemigos que se ha ganado y pensar que no pasarían la factura. Has de calcular muy bién siempre con quien te enfrientas.

Nada, cuatro lecciones para el presidente Laporta, que le pueden ser útiles si se quiere lanzar a la política.

5 pensaments a “Quatre lliçons per a un presidentCuatro lecciones para un presidente

  1. Pau per fi he aconseguit com poder fer un comentari. Si, és com em vas dir tur, clicant a sobre del títol.
    Deixa’m felicitar-te pel triomf aclaparador de les eleccions d’ahir. Ara només espero que Sandro Rosell s’àpiga cunduïr aquesta empresa de la millor manera. Espero que s’àpiga estar a l’alçada. Que compleixi em el que ha dit:
    .unir el barcelonisme (suposo que retirarà la demanda a Joan Laporta)
    .mantenir els èxits a nivell esportiu (en sis anys 4 lligues i 2 champions)
    .Partits a les 5 de la tarda, així s’hi podrà anar amb els fills
    .Fer un espai barça collonut, que ens sentim tots orgullosos

    Felicitats Sandro! Pau tu ja saps que jo crec que ha guanyat gràcies als rivals tant “pobres”, peró reconec que ha treballat molt i que aquest triomf és totalment merescut.

    ciao!

  2. Hola Pau, em semblen molt bé aquestes 4 lliçons, i sobretot interesants, però crec que faltaria una lliçó: “la lliçó de l’EGO”.- crec que qualsevol “lider polític”,que posseeix de poder, diner, fama,… careix d’humiltat, de raó, i de sentit comú; i en els temps que corren, hi ha una gran part del poble de Catalunya que la seva “creença” i confiança, a nivell polític ha disminuït. Són molts els que m’han dit a cau d’orella que al mes d’Octubre el seu vot seria en blanc. El lideratge sobervi és imprescindible????per què sorgeix??? i d’on sorgeix???

    felicitats per la pàgina Pau.

  3. Pau,
    Bon post. Penso que tens raó. Encara que també crec que si en Laporta s’hagués tornat a presentar hagués guanyat. En Sandro ha fet un molt bon programa, estic d’acord amb el comentari d’en Joan. He seguit aquesta campanya més que una política, i he trobat molt i molt fluixos els t¡altres candidats.
    A més penso, que mai arribaren al nivell de catalanisme del club que hem assolit amb en Laporta. Es l’únic que s’atrevirà anar a Madrid i dir-lis a la cara que no vol que guanyin ni el Madrid ni la selecció espanyola,.. i això ho pensem molts.

    Salut a tothom i tant de bo tinguem tant titols com en els darrers anys!! Visca el Barça i visca Catalunya!

  4. Joan,

    Tens raó, serà difícil igualar el mandat Laporta. De fet, el tema de la campanya era la continuïtat: quin candidat garantia millor la continuïtat de l’èxit. Dels 4, Sandro.
    Merci Albert,

    Sara, estic d’acord amb tu amb lo de l’ego. De fet, és el que jo descric com l’Hybris.

    Jaume,
    No n’estic segur. Ha gestionat malament el seu llegat en laporta. Havia d’haver canviat d’actitut després la moció de censura. Era un toc d’alerta que havia de saber interpretar.
    Per que fa al catalanisme, segurament.
    Esperem que vagi molt bé tot.
    Força Barça

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>