Aquest post em va sortir ahir a la nit, mentres veia a Joan Laporta abandonar el Camp Nou després de la gran victòria electoral de Sandro Rosell.
I és que estic segur que Joan Laporta haurà tret vàries lliçons de la jornada electoral d’ahir, però m’he vist en cor de destacar les quatre que jo he vist més clares:

1. El síndrome de “l’anec coix”. Als EEUU s’anomena així al president dels EEUU durant la fí del seu segon mandat. Al saber que no repetirà, acostuma a fer tot un seguit d’actuacions que mai faria si s’hagués de tornar a presentar a unes eleccions. Vol deixar la seva empremta fent coses que segurament no seríen aconsellables per la divisió que provoca en lelectorat. Bush, ho va fer, Aznar ho va fer i Laporta ho ha fet. No s’entén d’una altra manera decisions com el nomenament de Cruyff com a President d’Honor del club, la cessió del Camp Nou pel referèndum per la independència o l’ampliació del contracte amb Mediapro.

2. El perill de l’Hybris. L’hybris és com definíen als grecs el fet de creure’t al mateix nivell que els déus. Laporta ha patit d’hybris des de fa temps i ahir va tenir un xoc amb la realitat. Sandro Rosell ha superat ampliament el seu extraordinari resultat del 2003. És obvi que Laporta és un líder però s’equivocaria si es pensés que això el fa infalible i capaç de tot.

3. El projecte. Sempre he recordat que el veritable lideratge no és aconseguir un gran resultat electoral ni un gran èxit esportiu. Els veritables governants líders, són els que aconsegueixen que el projecte continuï sense ells. Els que amb la seva “estel·la” aconsegueixen mantenir el projecte. Hi ha molts governants que ho han aconseguit. I n’hi ha que no, que després d’ells, el desastre. És el que li a passat a Laporta. Per tal que el projecte continuï sense tu, has de preparar bé el relleu, has de fer sortir nous lideratges, t’has de saber retirar a temps.
I sobretot, has de pensar més en el projecte que en tu. I això en Jan Laporta no ho ha sabut fer. O no ha volgut fer-ho.

4. Compte amb els “ulls de poll”. Aquesta lliçó va molt lligada amb la de l’hybris: Compte en fer molts enemics. Procura no fer-te molts d’enemics poderosos, per què això al final es paga. Encara que a Laporta no li semblés, el seu lideratge no podia amb tot. No pots guanyar-te la quantitat i la qualitat dels enemics que s’ha guanyat i pensar que no pasaríen la factura. Has de calcular molt bé sempre amb qui t’enfrontes.

Res, quatre lliçons per el president Laporta, que li poden ser útils si es vol llançar a la política.