Tot i que oficialment encara no hem entrat a l’estiu, això és el que m’ha vingut al cap quan he vist a Dominique de Villepin a la portada de tots els diaris: “Una tempesta d’estiu o un enamorament d’estiu, una nit d’estiu”. Total, quelcom efímer. Molt efervescent però gens consistent.

Potser m’equivoco, però això és el que m’ha semblat el “retorn” de Dominique de Villepín.

Per què no li veig futur? Doncs per què el seu projecte té un seguit de característiques que fan preveure un futur no gaire exitós:

- El personalisme. L’única característica definitòria de la proposta, és D. de Villepín. Més enllà d’això, incògnites.

- La indefinició ideològica. La crònica que en féien els diaris, era una descripció perfecte d’aquesta manca d’ideologia: diplomàtics elegants amb joves de la banlieur amb la samarreta d’Algèria. La gent vol principis, valors i projecte.

- L’antiSarko. Els projectes que es presenten per anar contra algú, són sempre projectes perdedors. A la gent no li agrada que l’ambició d’un polític sigui negativa. Premíen l’ambició positiva però mai quan el motor és anar contra algú.

- L’espai electoral. No hi ha gaire espai electoral a França per una proposta com la de Villepin. Només amb un PSF i un MoDem en hores baixes tindria alguna possibilitat. I això no sembla gaire probable.

En fí, Villepín avui ha tingut el seu gran moment mediàtic. Em sembla però que això serà com una tempesta d’estiu. Molt soroll per a no res.