Deu ser per malaltia, però sempre que hi ha un esdeveniment important, em sobrevola la vessant política del tema. És obvi, que en aquest mundial també n’hi han. Però sobretot, em serveix per analitzar la geografia electoral a les ciutats del meu entorn.

Segurament a Espanya, la passió és molt més generalitzada, però a nivell català, l’apassionament amb la “roja” va per barris. I mai millor dit.

Us animo a que feu una aproximació a peu de carrer ja que dona pinzellades molt interessants.

Al llarg d’aquests dies, he seguit el nombre de banderes espanyoles que hi ha als balcons de les ciutats del meu entorn. Cal dir que són poques, sobretot si les comparem amb qualsevol lloc de fora de Catalunya.

El nombre de banderes i els barris i/o tipologia d’habitatges on estan ens donen pistes electorals que qualsevol estratega haurà d’entendre. A mí, m’han confirmat tots els estudis electorals previs que tenia. Només us donaré quatre idees:

- La passió per la roja varia segons la ciutat. No és el mateix Banyoles que Cormellà.

- Molt poques banderes espanyoles, ens els centres de les ciutats i en els eixamples.

- Hi ha banderes espanyoles a mida que ens alunyem del centre. En els barris construïts en els anys 50-60-70.

- Les banderes espanyoles que es troben en entramats urbans propers al centre -espais intermitjos de la ciutat- estan situades en habitatges construïts recentment. En edificacions plurifamiliars noves, construïdes en la darrera dècada. Especialment interessant el fet que el percentage augmenti en les VPO. Segurament moltes de les persones que viuen en aquestes vivendes noves, són parelles joves que s’han independitzat, que han marxat dels barris dels seus pares quan s’ha produït la darrera onada migratòria i que han buscat un espai més central de la ciutat. han fugit del barri.

Ja ho veieu, a Catalunya, la roja dóna pistes sobre geografia electoral.