Finalment, Zapatero ha mogut fitxa i ha deixat clar que aposta per la ministra Trinidad Jiménez com a candidata a la presidència de la Comunidad de Madrid. I per si això fós poc, ha deixat clar quin era el seu candidat a l’alcaldia de Madrid.

Sembla que Tomás Gómez ha perdut el pols que ha plantejat a Ferraz, però em temo que al final el veritable perdedor ha estat l’alternativa a Esperanza Aguirre. Sigui quin sigui el resultat final d’aquest pols, ambdues parts hauran sortit tocades.

Si finalment, Trinidad Jiménez és elegida candidata, serà molt difícil que no sigui percebuda com a una imposició de Zapatero -com ja va fer amb ella mateixa a l’alcaldia de Madrid- a la Federació Socialista de Madrid. Serà difícil treure’s la imatge de candidata “cunera” que per amistat al president es presenta i que segurament, tornarà a marxar en cas que perdi les eleccions.
Si al final és Gómez el candidat, pot sortir reforçat en un primer moment, però arribarà a les eleccions amb la imatge que no és el candidat preferit pel president del govern i líder del partit. I això, es nota.

En fí, sembla mentida com Zapatero ha tornat a caure en el mateix error. Sobretot tenint dos motius de pés:
- Sap perfectament, que el ciutadà castiga les fractures i conflictes interns. I això, n’és un a 10 mesos de les eleccions.
- Totes les vegades que ha intentat imposar algun candidat des de Ferraz, la jugada ha sortit malament: López Aguilar, Trinidad Jiménez, Carmen Alborch, etc.