Aquesta és una de les preguntes que vaig deixar anar en el passat Beers & Politics al que vaig anar a parlar de l’estratègia a les eleccions catalanes i que tant bé resumeix en Xavier Peytibí.
És una pregunta una mica provocadora, però la meva resposta és que sí.
L’independència de Catalunya després de la sentència de l’Estatut i de la manifestació del 10 de juliol, és un “tema” de la campanya electoral, però No és el “tema”. És cert que la sentència del TC llança un missatge demolidor a Catalunya i les seves esperances d’autogovern i que els partits hauran de saber trobar el nou camí per canalitzar aquest anhel, però aquest no serà el tema principal que farà decidir el vot a la majoria dels electors.
Segons el meu humil punt de vista, els temes de les properes eleccions catalanes són 4: canvi, crisi econòmica, independentisme i inmigració.
Aquests són els temes i per a mí, els més determinants seran els dos primers. Per comprovar-ho, només heu de mirar els missatges dels dos grans partits:
Comença el canvi (CiU), El Canvi real (PSC).

I doncs per què el tema de l’independència està essent el tema de la pre-campanya electoral?
Doncs, per què a tots els interessa en major o menor grau:

- A CiU, per què tot i que pot acabar prenent mal si el tema continua creixent (algún nou partit com Solidaritat i Reagrupament li pot acabar restant escons), li interessa per tal que la presència de temes “nacionals” en el debat asseguri qque l’eix nacional preval per sobre de l’eix dreta-esquerra en aquestes eleccions. La intenció és reafirmar la primacia d’aquest eix que el sol tipus d’elecció ja garanteix. El problema és que Artur Mas necessita tots els vots possibles per a trencar la majoria del tripartit.

- Al PSC, si bé no li interessa gens que prevalgui l’eix nacional, no pot deixar de veure en aquest debat dues oportunitats. La primera, que el debat acabi restant possibles votants de CiU que en comptes de tornar a la Casa Gran s’en vagin a noves opcions independentistes. En definitiva, que al partit d’Artur Mas li creixin els “enanos”. I la segona que si el tema sobiranista monopolitza la campanya i CiU s’ha de posicionar més, es pot presentar a la coalició nacionalista com a algú allunyat de la “centralitat política” de Catalunya, d’aquella part de la ciutadania que es sent tant catalana com espanyola. L’únic partit que es podria presentar com a centrista en aquest cas seria el PSC.

- A ERC, per què tot i que sorgeixin nous partits que l’erosionin electoralment, si en algún tema està ben posicionat és en l’independentisme, per tant, l’afavoreix. Sens cap mena de dubte, és en el terreny on es troba més còmode dels quatre que he comentat.

- Al PP, per mobilitzar als seus votant i sobretot, per frenar la possible fuga de votants a CiU que tinguin la temptació de realitzar “vot útil” ara que no hi haurà notari per el mig.

A ICV, no l’afavoreix gens el que la campanya es centri en aquest tema i a Solidaritat Catalana i Reagrupament, obviament, si.

En fí, entre tots -sobretot el TC- han anat fent que el debat independentista sigui el qui predomina la pre-campanya, però no hem d’oblidar una cosa: L’agènda mediàtica, no és l’agenda electoral. Els temes que monopolitzin els mitjans de comunicació no necessàriament seran els que motivin als votants a votar per una o una altra opció. Estic convençut que els altres tres temes, tenen molta importància en aquesta campanya.