La jugada de l’esglèsia catalanaLa jugada de la iglesia catalana

Mural

L’esglèsia catalana ha realitzat aquest passat cap de setmana una gran jugada de màrketing. La visita del Papa de Roma a consagrar la Sagrada Familia ha estat un gran esdeveniment que reforçat per l’impecable realització que en va fer TV3, l’ha convertit en un esdeveniment de primer nivell que potenciarà encara més, la marca Barcelona.

Però la jugada de l’esglèsia catalana no era aquesta. Ni tampoc -encara que segur que era un objectiu secundari- donar confiança a la comunitat catòlica catalana. La jugada era una altra. L’objectiu era el Vaticà.

Coneixedors de la personalitat i la trajectòria de la figura de Benet XVI, l’arquebisbat de Barcelona va preparar una jornada que tenia un objectiu molt clar: atraure al cap de l’esglèsia catòlica. És per això que tot va estar pensat en aquest sentit.
L’esglèsia catalana va tenir en compte tres coses:

El programa. No es va voler fer una agenda plagada d’esdeveniments multitudinaris. Benet XVI no és Joan Pau II. És una persona que no té vocació mediàtica i de masses i és per això que pot sintonitzar molt més amb el tarannà discret català que amb el tarannà més popular d’altres zones d’Espanya. Tots els actes no teníen com a objectiu principal aplegar gent sinó que estàven pensats en agradar al Papa. En aquest sentit, el Papa actual pot sintonitzar molt més amb aquesta manera de fer més discreta que amb la manera de fer de Rouco Varela i una part de l’esglèsia espanyola, més lluitadora, més directe, més propensa a la confrontació, més de frontera, com Joan Pau II.

La litúrgia. La liturgia va ser brillant. Molt ben estudiada, molt tradicional i molt arrelada a la tradició catalana. Es veia que coneixíen els gustos de l’intel·lectual i melòmen Ratzinger. Van saber trobar el punt just entre català, castellà i llatí. I el més important, van saber escollir els cants adients per tal de reforçar una litúrgia impecable i acord amb la tradició que tant agrada al papa bavarès.

La Sagrada Família. L’esglèsia catalana va oferir a Benet XVI allò que necessitava per el seu objectiu de que Europa torni a mirar a l’esglèsia: un far. Un far del s.XXI, un nou vaticà. La Sagrada Família és sens cap mena de dubte, l’esglèsia contemporànea més imponent que hi ha a Europa. I això Benet XVI ho va poder comprovar en primera persona, tal com van fer molts a través de la televisió. El missatge era clar: la nova capella sixtina està a Barcelona. El nou escenari del catolicisme europeu és fruït de l’esglèsia catalana a través de Gaudí.

Estic convençut que l’esglèsia catalana ha aconseguit el seu objectiu. No era aconseguir més fidels, sinó que el seu pés a Roma fós més important. I estic segur que ho va aconseguir. Properament podrem comprovar-ho a través dels passos que porti a terme el Vaticà.Mural

La iglésia catalana ha realizado este pasado fín de semana una gran jugada de marketing. La visita del Papa de Roma a consagrar la Sagrada Familia ha sido un gran acontecimiento que reforzado por la impecable realizació que hizo TV3, lo ha convertido en un acontecimiento de primer nivel que potenciará aún más, la marca Barcelona.

Pero la jugada de la iglesia catalana no era esta. Ni tampoco -aún que seguro que era un objectivo secundario- dar confianza a la comunidad católica catalana. La jugada era otra. El objectivo era el Vaticano.

Conocedores de la personalidad y la trayectoria de la figura de Benito XVI, el arzobispado de Barcelona preparó una jornada que tenia un objectivo muy claro: atraer al máximo representante de la iglesia católica. Es por esta razón que todo estuvo pensado en este sentido.
La iglesia catalana tuvo en cuenta tres cosas:

El programa. No se pensó una agenda plagada de misas multitudinarias. Benito XVI no es Juan Pablo II. Es una persona que no tiene vocación mediática y de masas y es por esta razón que puede sintonizar más con el talante discreto catalán que con el talante más popular de otras zonas de España. Todos los actos no tenían como objectivo principal congregar gente sinó que estaban pensados en agradar al Papa. En este sentido, el Papa actual puede sintonizar mucho más con esta manera de hacer más discreta que con la manera de hacer de Rouco Varela y algunos sectores de la iglesia española, más luchadora, más directa, más dispuesta a la confrontación, más de frontera, como Juan Pablo II.

La liturgia. La liturgia fué brillante. Muy bien estudiada, muy tradicional y muy arraigada a la tradición catalana. Se notava que conocían los gustos del intelectual y melómano Ratzinger. Supieron encontrar el punto justo entre catalán, castellano y latín. Y lo más importante, supieron escoger los cantos adecuados por tal de reforzar una liturgia impecable y acuerdo con la tradición que tanto gusta al papa bavarés.

La Sagrada Família. La iglésia catalana ofreció a Benito XVI aquello que necesitava para su objectivo de que Europa vuelva a mirar a la iglésia: un faro. Un faro del s.XXI, una nueva Capilla Sixtina. La Sagrada Família es sin lugar a dudas, la iglésia contemporánea más imponente que hay en Europa. Y Benito XVI lo pudo comprobar en primera persona, tal como lo hicieron tantos a través de la televisión. El mensaje era claro: la nueva capella sixtina está en Barcelona. El nuevo escenario del catolicismo europeo és fruto de la iglésia catalana a través de Gaudí.

Estoy convencido que la iglésia catalana ha conseguido su objectivo. No era conseguir más fieles, sinó que su peso en Roma sea más importante. Y estoy seguro que lo ha conseguido. Próximamente podremos comprovarlo a través de los pasos que haga el Vaticano.

3 pensaments a “La jugada de l’esglèsia catalanaLa jugada de la iglesia catalana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>