És la centralitatEs la centralidad

logo

Després dels resultats negatius del passat 28 de novembre, sembla que al PSC s’obre un debat intern per tal d’entendre què ha fallat en la seva proposta. Què s’ha fet malament. La primera reflexió és que s’ha produït un important vot antitripartit. Però més enllà d’això, el debat intern continu. Pel que veig, el debat gira a l’entorn de les dues ànimes del PSC: la més catalanista i la menys catalanista. I sembla que per aquí anirà la reflexió. Sobre si el partit s’ha allunyat de la seva ànima més catalanista o si durant aquests anys de tripartit, s’ha allunyat de l’electorat tradicional del PSOE.

Crec que aquest no és el principal problema del PSC. És cert, que aquest debat forma part del problema, però no és el gruix del problema.

Al meu entendre, el principal problema que té el PSC -i també el PSOE- és l’allunyament del partit de les classes mitjanes. A dia d’avui, una part important de les classes mitges del país no veuen al PSC com a una opció que els representi. La societat catalana ha canviat molt en aquests últims anys i les classes mitges i els seus interessos, també.

CiU ha sabut fer aquests anys una aproximació als valors contemporanis de la zona central de la societat. I no només és una qüestió de més catalanisme. Va més enllà, són una sèrie de valors i actituts comuns entre la gran classe social. Si bé és cert, que el tret catalanista forma part dels valors centrals de la societat, no crec que aquest sigui el que hagi allunyat al PSC de bona part d’aquests votants. És un fet que va més enllà. Es tracta de missatges, valors, propostes i actituts. Es tracta de que les classes mitjanes s’hi vegin representades.

Tot i que Pasqual Maragall és la figura més representativa de l’ànima catalanista del PSC, les seves àmplies victòries electorals a Barcelona no veníen del catalanisme sinó que veníen de la sintonia amb les classes mitjanes barceloneses que el veíen com el millor representant dels seus valors i com a veritable transformador i modernitzador de la ciutat.logo

Después de los resultados negativos del pasado 28 de noviembre, parecea que en el PSC se abre un debate interno con tal de comprender que ha fallado en su propuesta. Que se ha hecho mal. La primera reflexión es que se ha producido un importante voto antitripartito. Pero más allá de esto, el debate interno continua. Por lo que veo, el debate gira al entorno de las dos almas del PSC: la más catalanista y la menos catalanista. Y parece que por ahí irá la reflexión. Sobre si el partido se ha alejado de su alma más catalanista o si durante estos años de tripartito, se ha alejado del electorado tradicional del PSOE.

Creo que este no es el principal problema del PSC. Es cierto, que este debate forma parte del problema, pero no es el grueso del problema.

A mi entender, el principal problema que tiene el PSC -y también el PSOE- es elalejamiento del partit de las clases medias. A dia de hoy, una parte importante de las clases medias del país no ven al PSC como a una opción que los represente. La sociedad catalana ha cambiado mucho en estos últimos años y las clases medias y sus intereses también.

CiU ha sabido hacer estos años una aproximación a los valores contemporaneos de la zona central de la sociedad. Y no sólamente es una cuestión de más catalanismo. Va más allá, son una serie de valores y actitudes comunes entre la gran clase social. Si bién es cierto, que el hecho catalanista forma parte de los valores centrales de la sociedad, no creo que este sea el que haya alejado al PSC de buena parte de estos votantes. Es un hecho que va más allá. Se trata de mensajes, valores, propuestas y actitudes. Se trata de que las clases medias se vean representadas en el partido.

Aunque Pasqual Maragall es la figura más representativa del alma catalanista del PSC, sus amplias victorias electorales en Barcelona no venían del catalanismo sinó que venían de la sintonia con les clases medias barcelonesas que lo veían como el mejor representante de sus valores y como el verdadero transformador y modernizador de la ciudad.

8 pensaments a “És la centralitatEs la centralidad

  1. Retroenllaç: Quin PSC?
  2. ¿La classe mitjana catalana? Això ja ni existeix… només cal que vinguis a L’Hospitalet. La classe alta ja no vota i la classe baixa o no té dret a votar o simplement passa.

    El PSC no ha perdut els vots de la classe mitjana, simplement aquesta està desapareixent…

  3. En part tens raó Francesc. La classe mitjana es va reduïnt, però existeix encara. I tant! i el PSC no hi conecta a dia d’avui

  4. Estic del tot d’acord amb el Pau: les classes mitjanes estan canviant ràpidament mentre el PSC segueix amb un discurs de “socialdemocràcia clàssica” que ja no els agrada. El millor exemple, la política educativa: les classes mitjanes catalanes volen llibertat d’elecció de centre i una millora del sistema públic basada en la millora de la gestió (la concertació funciona!)! I el PSC segueix amb les zones…

  5. Ho han manat tot i es quederan amb els ajuntaments de tota la vida, lo mínim. Saber administrar el poder, saber comunicar l’obra feta, saber estar… res de res.
    Segurament han de buscar la centralitat, com bé dius Pau, però ho han de fer robant vots de CIU. Tant la catalanitat com la centralitat està en mans dels conservadors… El PSC ho té difícil no?

  6. Estic del tot d’acord amb el Pau: les classes mitjanes estan canviant ràpidament mentre el PSC segueix amb un discurs de “socialdemocràcia clàssica” que ja no els agrada. El millor exemple, la política educativa: les classes mitjanes catalanes volen llibertat d’elecció de centre i una millora del sistema públic basada en la millora de la gestió (la concertació funciona!)! I el PSC segueix amb les zones…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>