ERC i el Tripartit II (2006-2010)

saura_montilla_carod_rovira
El principal problema del segon Tripartit -encara que no ho sembli, va ser el primer Tripartit.

El govern presidit per Maragall, amb Carod (Bargalló) i Saura com a homes forts del govern, va acabar com el “rosari de l’Aurora” amb l’expulsió d’ERC del govern per el seu vot contrari a l’Estatut. Això va provocar que el govern no esgotés la legislatura i hagués de convocar eleccions només tres anys després de formar-se.

Com ja vaig dir en l’anterior post, els resultats del 2010 neixen de no saber llegir bé els resultats del 2006. Per part del PSC però sobretot per part d’ERC.
Els resultats del 2006, ja anunciàven el que ha acabat passant el 2010: A Barcelona ciutat i l’àrea metropolitana, ERC va baixar d’una forma molt considerable però en canvi va resistir a les comarques, sobretot les de Lleida i Girona. Això va servir per mostrar uns resultats molt més dignes (21 diputats) del que el nombre de vots senyalava.
El missatge era bastant clar: Et donem una segona oportunitat ERC, però no com la última vegada.

Si bé no van llegir bé el resultats, sí que es van adonar que hi havia senyals d’alarma que llençava l’electorat. I van considerar -gran error- que la gestió des d’el govern faria canviar la opinió dels seus votants. Això gairebé mai es produeix.

Però és que en aquells resultats hi havia implícit un senyal que els dos principals -PSC i ERC-partits van saber interpretar però no han sabut resoldre, per què és impossible de resoldre. Era la quadradura del cercle.

Implícitament, els votants del PSC van dir als seus representants: Només acceptarem un segon Tripartit si es manté a ratlla als socis minoritaris, sobretot ERC. Si és el PSC qui dirigeix amb “mà de ferro” el govern i imposa el seu programa.

Però al mateix temps, els electors d’ERC van dir implícitament als dirigents del partit republicà: Només acceptarem un segon Tripartit si es nota molt la presència d’ERC al govern, si marca l’agenda de les prioritats del govern, sobretot en clau nacional.

Aconseguir acontentar a ambdós grups de votants era impossible per què anàven en direccions contràries.
Així és que, o guanyava un o guanyava l’altre o perdíen tots dos, que és el que ha acabat passant.
Una part significativa dels votants de cadascun dels dos partits ha tingut la sensació que la seva petició no era atesa. I han abandonat el partit.

En aquest sentit, aquesta demanada no s’hagués produït sense l’experiència del primer Tripartit en el que voatants dels dos partits van considerar que el partit a qui van votar -PSC o ERC- no podia portar a terme el seu programa per culpa de l’altre soci. I a la tercera se n’han anat. A CiU, a l’abstenció, al PP o a SI.

Un pensament a “ERC i el Tripartit II (2006-2010)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>