Es busca un líder singular, amb relat i esperit de conquestaSe busca un líder singular, con relato y espíritu de conquista

Aquest és l’article que vaig publicar al Diari Ara, el passat diumenge 12 de desembre

Després de la renúncia del President Montilla a dirigir el futur del PSC, el partit es troba immers en un procés de cerca d’un nou líder. Un procés que s’accelararà i s’encarrilarà després de les eleccions municipals de maig. Però, com es construeix un líder polític? Un líder neix, o es fa? Neix, però sobretot es fa. I més en política.
Un càrrec polític que vol arribar a dirigir un partit i vol ser escollit candidat a les properes eleccions, ha de tenir algunes característiques imprescindibles per tal d’aspirar al lideratge del partit i del país.
El primer que ha de tenir un polític que aspiri a dirigir un partit i a ser el candidat d’aquest, és una plataforma des d’on projectar-se. És a dir, un càrrec rellevant amb projecció pública que l’ajudi a l’hora de fer arribar el seu missatge a l’opinió pública. No cal dir que la millor plataforma és el Parlament, però també pot ser un ministeri, una conselleria, un ajuntament o una diputació.
El segon que ha de tenir l’aspirant al lideratge és una base sobre la qual recolzar-se. Aquest grup pot ser ideològic, sectorial, administratiu o territorial, però ha de ser, perquè és imprescindible per impulsar un aspirant al lideratge. En el cas del PSC hi ha moltes bases sobre les quals recolzar-se: el sector catalanista, el món municipal, una zona geogràfica concreta -com el Baix Llobregat o altres-, una generació, el grup parlamentari a Madrid, etc. En el cas del lideratge del PSOE, Zapatero va arribar a la direcció recolzant-se en un grup de joves anomenat “Nueva Via” on hi havia, entre d’altres, Chacón, Blanco, López-Aguilar, Jiménez i Caldera.
També cal que líder tingui un relat que expliqui al conjunt de la ciutadania. D’on vé, on està i cap a on va. Una història personal que ens ajudi a entendre com ha arribat fins aquí i cap a on ens conduirà si finalment lidera la societat. No és res més que la descripció seqüencial dels passos que d’una manera natural ha fet fins el moment d’aspirar a liderar el partit.
Una altra característica que ha de tenir el polític que aspiri al lideratge, és un valor diferenciador. L’aspirant ha de tenir una característica que el faci diferent a la resta, sobre la qual s’ha construït la seva personalitat. Pot ser el seu caràcter, el seu tarannà, però també la seva oratòria, el gènere o els seus orígens. En definitiva, un tret concret que el faci identificable davant l’opinió pública i que el diferenciï dels altres, que el faci especial.
Qui aspiri al lideratge d’un partit ha de ser aglutinador, ha de poder sumar diferents sensibilitats i corrents i sobretot, evitar que la seva candidatura provoqui un rebuig que acabi unint a diferents sectors del partit en contra seva.
I finalment, el futur líder ha de tenir “esperit de conquesta“, que no és res més que un subterfugi, per no dir ambició. Els electors volen que l’apirant a dirigir un partit -o un país- estigui disposat a fer esforços i sacrificis per tal d’aconseguir el lideratge; que asumeixi riscos, que se la jugui. En aquest sentit, serà interessant veure els passos que prendran alguns dels càrrecs del PSC en els propers mesos.
L’objectiu final de la persona que aspira a liderar un partit i a disputar el lideratge del país, no és res més que la cristal·lització. Aquell moment màgic en què l’apirant deixa de ser-ho a ulls de l’opinió pública, per passar a ser vist com a president. És la consolidació del lideratge.
Haurem d’estar alerta per veure quin dels molts noms que darrerament han sortit del PSC compleix aquests requisits i acaba liderant el partit.
Este es el artículo que publiqué al Diario Ara, el pasado domingo 12 de diciembre

Después de la renúncia del President Montilla a dirigir el futuro del PSC, el partido se encuentra inmerso en un proceso de búsqueda de un nuevo líder. Un proceso que se acelerará y se encarrilará después de las elecciones municipales de mayo. Pero, ¿como se construye un líder político? Un líder nace, ¿o se hace? Nace, pero sobretoso se hace. Y más en política.
Un cargo político que quiere llegar a dirigir un partido y quiere ser escojido candidato a las próximas elecciones, ha de tener algunas características imprescindibles para aspirar al liderazgo del partido y del país.
Lo primero que ha de tener un político que aspire a dirigir un partido y a ser el candidato de este, es una plataforma desde dónde proyectarse. Es decir, un cargo relevante con proyección pública que le ayude a la hora de hacer llegar su mensaje a la opinión pública. No hace falta decir que la mejor plataforma es el Parlament, pero también puede ser un ministerio, una consejeria, un ayuntamiento o una diputación.
Lo segundo que ha de tener el aspirante al liderazgo es una base en la que apoyarse. Este grupo puede ser ideológico, sectorial, administrativo o territorial, pero ha de ser, porqué es imprescindible para impulsar un aspirante al liderazgo. En el caso del PSC hay muchas bases sobre las que apoyarse: el sector catalanista, el mundo municipal, una zona geográfica concreta -como el Baix Llobregat o otras-, una generación, el grupo parlamentario en Madrid, etc. En el caso del liderazgo del PSOE, Zapatero llegó a la dirección apoyándose en un grupo de jovenes socialistas apodado “Nueva Via” dónde habia, entre otros, Carme Chacón, José Blanco, López-Aguilar, Tinidad Jiménez y Jesús Caldera.
También es necesario que líder tenga un relato que explique al conjunto de la ciudadania. De dónde viene, dónde está y hacia dónde va. Una historia personal que nos ayude a entender como ha llegado hasta aquí y hacia donde nos llevará si finalmente lidera la sociedad. No es más que la descripción secuencial de los pasos que de una manera natural ha hecho hasta el momento de aspirar a liderar el partido.
Otra característica que ha de tener el político que aspire al liderazgo, es un valor diferenciador. El aspirante ha de tener una característica que lo haga diferente del resto, sobre la cual ha construido su personalidad. Puede ser su caracter, su talante, pero también su oratória, el género o sus orígenes. En definitiva, un hecho concreto que lo haga identificable ante la opinión pública y que lo diferenciïe de los otros, que lo haga especial.
Quien aspire al liderazgo de un partido ha de ser aglutinador, ha de poder sumar diferentes sensibilitades y corrientes y sobretodo, evitar que su candidatura provoque un rechazo que acabe uniendo a diferentes sectors del partido en su contra.
Y finalmente, el futuro líder ha de tener “espíritu de conquista“, que no es más que un subterfugio, para no decir ambición. Los electores quieren que el apirante a dirigir un partido -o un país- esté dispuesto a hacer esfuerzos y sacrificios para conseguir el liderazgo; que asuma riesgos, que se la juegue. En este sentido, será interesante ver los pasos que tomarán algunos dels dirigentes del PSC en los próximos meses.
El objectivo final de la persona que aspira a liderar un partido y a disputar el liderazgo del país, es la cristalización. Aquel momento mágico en el que el apirante deja de serlo a ojos de la opinión pública, para pasar a ser visto como presidente. Es la consolidación del liderazgo.
Haurem d’estar alerta per veure quin dels molts noms que darrerament han sortit del PSC compleix aquests requisits i acaba liderant el partit.

Un pensament a “Es busca un líder singular, amb relat i esperit de conquestaSe busca un líder singular, con relato y espíritu de conquista

  1. Pau no acabo d’estar d’acord en:
    “Un líder neix, però sobretot es fa”. En fi.
    Està molt ben explicat Pau, molt clar.
    Vinga, s’admeten apostes!!
    Va jo dic…. l’i-z.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>