Els riscos de les primàries socialistes a BarcelonaLos riesgos de las primarias socialistas en Barcelona

imgres

Abans d’ahir, comentava els beneficis que pot comportar pel PSC de Barcelona, les primàries per elegir candidat pel l’alcaldia de la capital. Avui comentaré els principals riscos d’aquestes primàries.
Uns riscos que es podríen resumir en una sola paraula: divisió.

La principal responsabilitat a l’hora d’intentar evitar aquest perill és de la direcció.

Hi ha dos perills de divisió importants que es poden produïr durant el procés de primàries:

– El primer, és que la confrontació durant el procés de primàries sigui massa dura, això, apart de provocar enfrontament i distanciament dins de la família socialista, pot transmetre a l’electorat la imatge de lluita fraticida. Aquest és un perill evident de cara a la confrontació real: les eleccions municipals de maig.
Un objectiu prioritari pels dos contrincants socialistes ha de ser no caure en un enfrontament excessivament dur, han d’intentar tenir unes primàries amb “fair play” amb bones formes. Ser plenament conscients que si l’enfrontament a les primàries és aspre i dur, les possibilitats del guanyador d’accedir a l’alcaldia seran molt menors.

– L’altre risc, és responsabilitat del candidat que en surti guanyador i acabi essent el candidat socialista. A ell/a li correspondrà estendre la mà als col·laboradors de l’altra candidatura a les primàries. No vol dir incorporar al rival al teu equip -això no ho veig possible- però sí incorporar les persones més vàlides que han donat suport al candidat rival. El pitjor que li podria passar als socialistes de cara a les eleccions és que el guanyador de les primàries no tingués “amplada de mides” amb els qui han treballat amb l’altre projecte i no s’adonés que un cop elegit el candidat, necessitarà tot el partit per intentar guanyar les eleccions municipals.

3 pensaments a “Els riscos de les primàries socialistes a BarcelonaLos riesgos de las primarias socialistas en Barcelona

  1. I justament ha estat aquest risc -la divisió- el que ens va afectar greument a Esquerra quan l’any 2008 vam realitzar el procés de primàries per escollir la presidència i la secretaria general del nostre partit. La confrontació va ser duríssima i vam encarar un Congrés Nacional amb un partit profundament dividit en quatre sectors, que han acabat amb dues escissions.

    Espero que a Esquerra tothom hagi après dels dos errors que vam cometre en el passat i que has sabut sintetitzar molt bé en aquest apunt -confrontació massa dura i no estendre la mà als col·laboradors de les altres candidatures-, per no tornar-los a repetir al proper Congrés Nacional d’aquesta tardor.

    Salut!!

  2. Gràcies Lluís. No pensava en ERC a l’hora de fer el post, però ara que ho dius, si que s’en poden treure lliçons d’aquelles primàries.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>