El Relat i les històriesEl relato y las historias

cabecera-1

Ahir, un bon amic que està fent una tesi sobre relat de destinació turística, em va trucar per parlar d’storytelling.

La conversa girava entorn de l’utilització de storytelling com a eina a l’hora de promocionar un territori i el concepte de relat.

Des de fa temps, moltes destinacions turístiques de primer nivell estan utilitzant l’art de l’storytelling per a promocionar-se. El cas més paradigmàtic és el de Canadà, però n’hi ha molts d’altres. El Canadà es promociona com a destinació turística a través d’històries personals. Petits relats de persones que han visitat parts dels Canadà que expliquen la seva experiència al país. La seva petita història sobre els dies que ha estat al Canadà.
Moltes altres destinacions ho utilitzen amb un gran èxit. En aquest sentit, semblava premonitori el “Ven y cuéntalo” que va idear Rosa Díez quan era consellera de turisme del País Basc.

És una bona eina de promoció, però no és el relat de la destinació turística, ni de la zona, de Canadà.

Així, quina és la diferència, doncs? Què diferencia el relat de la destinació, d’aquestes històries? No és tot storytelling?

És un problema d’escala. El relat és l’esència de la destinació, les històries, són matisos de la destinació.

Per què ens entenguem, el relat és l’articulació d’un missatge utilitzant l’estructura narrativa. Quan parlem de missatge, vull dir, missatge de marca:
Allò que ens identifica, ens diferencia i la nostra proposta de la valor. És a dir, d’on venim, on estem i cap on anem (què proposem). Obviament, també ha de reflectir els nostres valors i atributs.
El relat som nosaltres. És l’esència de la destinació turistica que comuniquem utilitzant l’estructura narrativa.

Les microhistòries, són matissos d’aquest relat. Són parts, no és el tot. Són cares d’un objecte amb moltes cares. Són ben certes, però no són el relat de la destinació.

Però també són importants ja que reforcen al propi relat. Li donen credibilitat. Ja que qualsevol microhistòria, explica una part de la destinació, una part del relat.

Hi ha però, una única condició: que siguin coherents amb el relat principal. Si són coherents, les microhistòries expliquen matissos de la destinació, expliquen parts del relat. cabecera-1

Ayer, un buen amigo que está haciendo una tesis sobre relato de destinación turística, me llamó para hablar de storytelling.

La conversa girava al entorno de la utilización de storytelling como herramienta a la hora de promocionar un territorio y el concepto de relato.

Desde hace tiempo, muchas destinaciones turísticas de primer nivel estan utilizando el arte del storytelling para promocionarse. El caso más paradigmático es el de Canadá, pero hay muchos otros. El Canadá se promociona como destinación turística a través de historias personales. Pequeños relatos de personas que han visitado partes del Canadá que explican su experiencia en el país. Su pequeña historia sobre los dias que ha estado en Canadá.
Muchas otras destinaciones lo utilizan con gran éxito. En este sentido, parecia premonitorio el “Ven y cuéntalo” que ideó Rosa Díez cuando era consejera de turismo del País Basco.

Es una buena herramienta de promoción, pero no es el relato de la destinación turística, ni de la zona, de Canadá.

Así pués, ¿cual es la diferencia? ¿Qué diferencia el relato de la destinación de estas historias? ¿No todo es storytelling?

Es un problema de escala. El relato es la esencia de la destinación, las historias, son matices de la destinación.

Para qué nos entengamos, el relato es la articulación de un mensaje utilizando la estructura narrativa. Cuando hablamos de mensaje, me refiero a mensaje de marca:
Aquello que nos identifica, nos diferencia y nuestra propuesta de la valor. Es decir, de dónde venimos, dónde estamos y hacia dónde vamos (qué proponemos). Obviamente, también ha de reflejar nuestros valores y atributos.
El relato somos nosotros. Es la esencia de la destinación turistica que comunicamos utilizando la estructura narrativa.

Las microhistorias o historias, son matices de este relato. Son partes, no es el todo. Son caras de un objeto con muchas caras. Son ciertas, pero no son el relato de la destinación.

Pero también son importantes ya que refuerzan al propio relato. Le dan credibilidad. Ya que cualquier microhistoria, explica una parte de la destinación, una parte del relato.

Hay una única condición: que sean coherentes con el relato principal. Si son coherentes, las microhistorias explican matices de la destinación, explican partes del relato.

2 pensaments a “El Relat i les històriesEl relato y las historias

  1. Gràcies pau.

    Cada cop ho tinc més clar, i m’adono que a més hi ha una clara diferència entre microhistòries i relat.

    però també trobo que hi ha una diferència entre storytelling / o com explicar les històris i el relat.

    Hi ha poca anlàisi científica al respecte.

    Gràcies!

    Jaume

  2. Pau, pensant en el que li ha passat a l’Abidal, un fet com aquest incrementa el interès d’un possible relat oi?
    És a dir, en un col.lectiu com el Barça es podria utilitzar aquest petit (així espero) drama per crear un relat més impactant. Com unir forces per afrontar adversitats. Com remuntar quan creus que toques fons. La petita però potent història de l’Abidal dins d’un relat en clau d’equip…
    I sempre queda bé, en un relat, aquella cadarnera que refila damunt l’ampit d’una finestra. Aquest paper tant trascendent el podria fer en Bojan, per exemple.

    joan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>