Què ens està passant? Quin és el problema?¿Que nos está pasando? ¿ Cual es el problema?

imgres

Acabem de passar els 100 primers dies del govern d’Artur Mas i comencen a sorgir els problemes. Certament és sorprenent el poc temps que li ha durat al govern d’Artur Mas, l’impuls del 28N.
I a part dels errors que puguin haver comès, aquest és un dels nous signes dels temps: Els temps polítics cada vegada duren menys. Com tot en la societat actual, els temps i els cicles polítics, s’acceleren. Qui recorda ja a Sarkozy com el Napoleó que va arrassar al 2007?

Els dies de gràcia, doncs, ja no són 100. I menys en temps de crisis i donant males notícies.

De totes maneres, crec que el govern d’Artur Mas, no ha sabut aprofitar l’impuls dels magnífics resultats del 28 de novembre -i l’estat de shock del seu principal rival- i ha comès alguns errors importants durant el període de gràcia. Però crec que el problema està just en l’anàlisi dels resultats.

Avui voldria comentar el primer i més important: confondre un resultat temporal amb un resultat estructural.
Semblava que algúns de dins de CiU eren afèrrims seguidors de Francis Fukuyama i la seva teoria del “Fí de la Història”. Alguns es van pensar que la societat catalana havia canviat i que ja no era tant “progre” com fins ara. No van tenir en compte que si bé part de raó teníen, el resultat del 28N és sobretot un càstig al tripartit. La societat catalana del 2011, és menys progre, però tampoc tant.
Imbuïts per l’alegria del resultat i amb aquesta convicció interna, es van començar a produïr actuacions que Jordi Pujol segur que no s’hagués atrevit a fer: certs nomenaments, decisions de govern, convidats a les reunions de govern, declaracions, etc.
I en aquesta línea, alguns consellers comencen a competir en tots els mitjans de comunicació -dia sí, dia també- per veure qui és més “dur” aplicant l’ajustament del pressupost a la seva conselleria. Boi Ruiz i Irene Rigau, s’enduen la palma. Ells dos marquen l’agenda. D’una manera molt “atrevida”, “sin complejos” que diria José Maria Aznar. Fet preocupant si tenim en compte que gestionen les dues conselleries més “sensibles” i que ens trobem inmersos en una crisi important. Només per aquests dos motius, ja s’hauria d’anar amb molt més compte a l’hora d’anunciar segons què.

Aquesta errada en el diagnòstic, segons el meu humil punt de vista, està essent un llast per a focalitzar l’acció de govern. Però és que la errada és més important si tenim en compte que cinc mesos després de les catalanes, veníen eleccions municipals. Unes eleccions on les perspectives són bones pels alcaldables de CiU i que ben segur que no estan gaire contents amb l’actuació d’algun dels seus consellers.

Aquesta és la meva visió sobre la principal errada de l’actual govern, en un proper post analitzaré la gestió de la comunicació al llarg d’aquests primers quatre mesos del govern Mas. Un camp on crec que tampoc s’ha excel·lit.

Un pensament a “Què ens està passant? Quin és el problema?¿Que nos está pasando? ¿ Cual es el problema?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>