L’espina de Zapatero
El gran fracà s de José LuÃs RodrÃguezo és Alfredo Pérez Rubalcaba.
O més ben dit, l’elecció de Rubalcaba com a candidat a les properes eleccions generals és el reconeixement del fracà s de Zapatero.
Sempre dic el mateix als cursos de campanyes electorals “Allò més difÃcil no és guanyar unes eleccions, sinó que el projecte continuï sense el lÃder. Per aconseguir-ho has de ser-ne conscient, no tenir por a rodejar-te de persones millors que tu i per tant, crear lideratges des d’el govern”
El gran fracà s de Zapatero és que no ha fet res de tot això i per això ha hagut de recòrrer a un “professional” del PSOE, a un animal polÃtic format en el felipisme.
Per primera vegada, el relleu del futur es troba en el passat.
El principal problema de Zapatero i que ha acabat tenint com a conseqüència aquest final, ha estat el poc perfil polÃtic i intel·lectual de la generació de quadres que van acompanyar a Zapatero a la primera secretaria del PSOE, l’anomenada Nueva Via. Els Caldera, Blanco, Jiménez, Chacón, López Aguilar, Sevilla, etc. En teoria el relleu de la generació de Felipe González, Guerra i companyia, però en realitat, un intent fallit.
I és que és en la comparació amb la generació de González on l’evidència és més gran. Els governs de Felipe González tenÃen a molts noms de primer nivell polÃtic, intel·lectual i acadèmic que donaven cos ideològic al govern i que a més, podien aspirar al relleu del lideratge. És el cas dels Solana, Maravall, Lluch, Almunia, Solchaga, Boyer, Solbes, Borrell, Belloch, Alborch, Semprún… i Rubalcaba. Ja ho deia Juliana a La Vanguardia: “La generació del Zapatero, no han entrat en els cercles de poder espanyols -l’èlit econòmica, cultural, financer- com si que ho va fer tots els quadres felipistes”.
Molts dels grans ministres de González han ocupat cà rrecs d’enorme responsabilitat i han generat pensament polÃtic. Fins i tot, davant l’evidència del seu fracà s generacional, alguns han estat els pesos pesats més importants dels diferents governs Zapatero: De la Vega, Solbes, Chaves, Rubalcaba.
També Aznar va ser capaç de forjar importants lideratges, dels quals segurament, alguns seran ministres amb Rajoy. I obviament, el relleu també es va disputar entre persones del seu equip i generació, com Rato i Rajoy. Al igual que el de Felipe, van ser relleus fallits, però amb una lògica generacional.
Al contrari que el relleu de ZP.
Estic convençut que Zapatero n’era plenament conscient i d’aquà el seu suport incondicional a Chacón fins l’últim minut. Però al final, s’ha rendit a l’evidència i ha optat per cedir el lideratge a algú de la generació anterior, algú molt més preparat que els de la seva generació. Mal li pesi.
HavÃen de regenerar el PSOE i han acabat tornant els dels anys 90. Aquest és el fracà s del president Zapatero.
Enrique
11/07/2011
Hola, Pau, un saludo ante todo. Estando de acuerdo en lÃneas generales, sin embargo, de alguna manera, me parece un análisis un poco precipitado. El fracaso que atribuyes a ZP (su incapacidad para promover un relevo dentro de su generación), también, en su momento, podÃa precicarse de Felipe González. Su apuesta por Almunia como secretario general y candidato se saldó con un sonoro fracaso: contestado por las bases (derrota en las primarias ante Borrell) y derrota por mayorÃa absoluta en las elecciones de 2000. Por tanto, hace falta un poco de tiempo –que es un elemento inexcusable en el análisis polÃtico– para calificar a Rubalcaba como el fracaso de ZP (salvo que en 1997 consideraramos a Almunia un éxito de FG). En lo que estoy totalmente de acuerdo es en el abismo de peso polÃtico entre la generación que citas (que es la que tomó el poder en 1982) y la actual. Pero no sólo en el ámbito del PSOE: fÃjate en la trayectoria posterior (más bien penosa)de los ministros de Aznar, con la excepción de Rato. Y es que creo que lo que comentas, y comparto, tiene más que ver con el deterioro del nivel de las élites polÃticas en España.
Pau Canaleta
12/07/2011
Hola Enrique,
Si, si, tanto Felipe como Aznar “fracasaron” a la hora de gestionar su propio relevo. Asà como Zapatero. Lo determinante, en mi opinión, es el recorrido polÃtico posterior de los nombres de ambos gobiernos, en comparación con la amortización polÃtica de algunos nombres de la generación de ZP -López Aguilar, Caldera, Sevilla-. En otros casos, no es tan evidente y dependerá del paso del tiempo -Chacón, Blanco- pero el hecho de que sea Rubalcaba el sucesor frena a esta generación. Seguramente se deba a lo que tu apuntas: el deterioro del nivel de las élites polÃticas en España.
Enrique
12/07/2011
Ya te digo que coincido en lÃneas generales contigo. En cuanto al recorrido posterior, pues ya se verá, ahora sólo podemos especular. Saludos.
Carter Terankaipivo
15/12/2011
De fet la seva posada en marxa va ser precipitada despr