Desapareixerà el centre? una societat més atomitzada? (I)¿Desaparecerá el centro? ¿Una sociedad más atomizada?(I)

HomerFamilyTV

En les presentacions del meu primer llibre “L’estratègia electoral” sempre retrocedia a mitjans del s.XX per explicar l’orígen de l’estratègia electoral tal i com l’entenem avui en dia. La política d’avui, encara es basa en l’esquema que es va començar a construïr en aquells anys i potser, estem arribant al final d’aquest cicle. Si és així, serà una enorme pèrdua que ens pot portar a unes societats més radicalitzades i menys cohesionades.

Fins a mitjans del s.XX, l’estructura política a les societats occidentals -sobretot a Europa- era molt clara: les societats estàven dividides per les grans corrents polítiques dominants. La política estava organitzada a través de grans “partits de masses” que teníen “segrestada” a una part de la societat. Hi havia bàsicament tres grans partits: el partit democrata-cristià, el partit socialista i el partit comunista.
Quan es parla de “partits de masses” sempre es fa referència a l’SPD alemany, el gran partit per excel·lència. L’SPD tenia milers d’escoles pròpies, tenia el seu propi sindicat, els seus mitjans de comunicació, locals socials, ateneus, etc. i sobretot, milers de militants.
En definitiva, en aquella època, el partit acompanyava al votant al llarg de tota la seva vida. Es podia desenvolupar una vida sencera en el marc del partit: amics, parella, companys, etc. El partit era el seu món, era una societat dins de la societat.
En aquest context, el vot s’heretava: el fills votàven el mateix que els pares i els avis el mateix que els nets. La condició social i la tradició, acabaven marcant el vot de cada persona.

Hi havia doncs, poca transferència de vots entre partits. Cada partit, partia més o menys d’un nombre de votants conegut.

Què passa doncs, a mitjans de segle?

A més d’altres coses com la individualització de la societat i el debilitament de les estructures tradicionals -esglèsia, exèrcit, sindicats- apareix un fenòmen nou que transformarà el comportament polític: la televisió.

El gran mitjà de masses, arriba al menjador de totes i cadascuna de les llars provocant grans canvis socials, polítics i electorals. Segons el meu punt de vista, en provoca especialment, tres:

– Amb la TV, apareix la publicitat de masses i la majoria de ciutadans s’acostumen al llenguatge publicitari i a les tècniques de la persuasió comercial que després seran utilitzades per la comunicació política. Es consolida una societat acostumada al llenguatge persuasiu. El marketing comercial posa les bases per el desenvolupament del posterior, marketing polític.

– Si abans en tots els actes, els polítics estaven acostumats a dirigir-se a un públic convençut, amb la popularització de la TV, s’adrecen al conjunt de la ciutadania. Per primera vegada, la seva veu arriba a tothom. Això provoca que no puguin utilitzar el mateix llenguatge “partidista” que utilitzaven en els discursos que feien davant dels seus simpatitzants i hagin de crear un nou llenguatge polític. Un nou llenguatge més neutre, més polit, menys ideològic. Els polítics són conscients que no necessàriament s’adrecen a un partidari sinó que s’adrecen a tothom i per això, és important no provocar rebuig entre els espectadors. D’aquí sorgeix un llenguatge polític més neutre que pugui atraure a nous electors, el discurs que ha arribat fins els nostres dies.

– Des d’un principi, la televisió veu a la política com un gran contingut televisiu i decideix seguir constantment l’activitat política. La política també veu a la televisió com un aliat necessari per tal d’arribar a molts més ciutadans. Fruït d’aquesta simbiosi aparareix la política mediàtica, que més tard es transformarà en la “campanya permanent”. Una unió que ha arribat fins als nostres dies.

L’aparició de la TV doncs, transforma la política del s.XX fins a dia d’avui. No s’entèn la política actual, sense la televisió.

Pot estar canviant tot això? Ens acostem a una política diferent a la que hem conegut els darrers seixanta anys?

Sí. Sobretot per l’aparició d’internet. Però no només. Segurament, n’ha estat el detonant, però hi ha altres canvis que ens acosten amb més rapidesa cap a una societat i una estructura política més atomitzada, menys cohesionada, més dividida.

L’explosió de canals a la televisió i la crisi de la premsa escrita que provocarà una especialització i una segmentació de públics molt més gran en poden ser els primers senyals.

Però això ho tractarem en el proper post. HomerFamilyTV

En las presentaciones de mi primer libro “L’estratègia electoral” siempre retrocedia a medianos del s.XX para explicar el orígen de la estrategia electoral tal y cómo la entendemos hoy en dia. La política de hoy, aún se basa en el esquema que se empezó a construir en aquellos años y puede ser que estemos llegando al final de este ciclo. Si es así, será una enorme pérdida que nos puede llevar a unas sociedades más radicalizadas i menos cohesionadas.

Hasta medianos del s.XX, la estructura política en las sociedades occidentales -sobretodo en Europa- era muy clara: las sociedades estaban divididas por las grandes corrientes políticas dominantes. La política estaba organizada a través de grandes “partidos de masas” que tenían “secuetrada” a una parte de la sociedad. Habia básicamente tres grandes partidos: el partido democrata-cristiano, el partido socialista y el partido comunista.
Cuando se habla de “partidos de masas” se acostumbra a hacer referencia al SPD aleman, el gran partido por excelencia. El SPD tenia miles de escuelas propias, tenia su propio sindicato, sus medios de comunicación, locales sociales, ateneos, etc. y sobretodo, milers de militantes.
En definitiva, en aquella época, el partido acompañaba al votante al largo de toda su vida. Se podia desarrollar una vida entera en el marco del partido: amigos, pareja, compañeros, etc. El partido era su mundo, era una sociedad dentro de la sociedad.
En este contexto, el voto se heredaba: los hijos votaban lo mismo que los padres y los abuelos lo mismo que los nietos. La condición social y la tradición, acababan marcando el voto de cada persona.

Habia pués, poca transferencia de votos entre partidos. Cada partido, partia más o menos de un número de votantes conocido.

¿Qué pasa pués, a medianos de siglo?

Además de otras cosas como la individualización de la sociedad y el debilitamiento de las estructuras tradicionales -isglésia, ejercito, sindicatos- aparece un fenómeno nuevo que transformará el comportamiento político: la televisión.

El gran medio de masas, llega al comedor de todos y cada uno de los hogares provocando grandes cambios sociales, políticos y electorales. Según mi punto de vista, provoca especialmente, tres:

– Con la TV, aparece la publicidad de masas y la mayoria de ciudadanos se acostumbran al lenguaje publicitario y a las técnicas de la persuasión comercial que después serán utilizadas por la comunicación política. Se consolida una sociedad acostumbrada al lenguaje persuasivo. El marketing comercial pone las bases para el desarrollo del posterior, marketing político.

– Si antes en todos los actos, los políticos estaban acostumbrados a dirigirse a un público convencido, con la popularización de la TV, se dirigen al conjunto de la ciutadania. Por primera vez, su voz llega a todo el mundo. Esto provoca que no puedan utilizar el mismo lenguaje “partidista” que utilizaban en los discursos que hacían ante sus simpatizantes y tengan que crear un nuevo lenguaje político. Un nuevo lenguaje más neutro, més fino, menos ideológico. Los políticos son concientes que no necesariamente se dirigen a un partidario si no que se dirigen a todo el mundo y por esta razón, es importante no provocar rechazo entre los espectadores. De aquí, surge un lenguaje político más neutro que pueda atraer a nuevos electores, el discurso que ha llegado hasta nuestros dias.

– Desde de un principio, la televisión vé en la política a un gran contenido televisivo y decide seguir constantmente la actividad política. La política también vé a la televisión cómo un aliado necesario para llegar a muchos más ciudadanos. Fruto de esta simbiosi apararece la política mediática, que más tarde se transformará en la “campaña permanente”. Una unión que ha llegado hasta nuestros días.

La aparición de la TV transforma la política del s.XX hasta el dia de hoy. No se entiende la política actual, sin la televisión.

¿Puede estar cambiando todo esto? ¿Nos acercamos a una política diferente a la que hemos conocido los últimos sesenta años?

Sí. Sobretodo por la aparición de internet. Pero no sólo. Seguramente, ha sido el detonante, pero hay otros cambios que nos acercan con más rapidez a una sociedad y una estructura política más atomizada, menos cohesionada, más dividida.

La explosión de canales en la televisión y la crisis de la prensa escrita que provocará una especialización i una segmentación de públiocs mucho más grande, pueden ser los primeros señales.

Pero esto lo tractaremos en el próximo post.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>