Sense haver analitzat amb detall les dades electorals d’ahir, m’agradaria assenyalar quatre pinzellades del resultat de les eleccions:

- El PP guanya pocs votants (650.000 vots), és el PSOE que es desploma (perd més de 4 milions de vots). Tot i això, el PP mostra una solidesa estructural envejable, que fa preveure que en els propers anys, es mantindrà a l’entorn dels 10 milions de votants. Aquesta solidesa està assentada en la conquesta de les classes mitjanes urbanes en detriment del PSOE

- El PSOE perd els votants en dues direccions molt clares: cap a altres partits (CiU, IU, UpD, etc.) que van apostar per ell en el 2008 (eren vots prestats) degut a la polarització de la campanya -si tu no hi vas, ells tornen- i cap a l’abstenció. Molts votants socialistes s’han quedat a casa. Socialistes de veritat. És una bona notícia pel PSOE, ja que almenys no s’han passat al PP, però que esperen canvis profunds en el discurs o sinó, potser els canviaran per un altre partit.

- L’oposició al PP enguany seran les forces nacionalistes. A Catalunya, l’electorat ha cregut que la millor oposició la podia fer el Govern d’Artur Mas i d’aquí el gran resultat de CiU. Al País Basc, Amaiur. Cal llegir molt bé aquest missatge, sobretot, des d’el govern espanyol. L’elector ha dit: tindreu majoria, però no serà un camí de roses…

- El paper de les enquestes. Dos detalls a destacar: l’han encertat força i han influït molt en el resultat. L’elector ha votat estratègicament tenint clar el que deien les enquestes i ha actuat en conseqüència. Ha votat tenint present un escenari anunciat.

- El PSOE i el PSC tenen un problema. I no només de noms, sinó de projecte i de discurs. Ho vaig intentar resumir aqui i aqui.