Res tornarà a ser com abans. Aquesta, és potser, la frase més repetida al llarg d’aquests díes quan algú parla de la crisi econòmica en la que estem immersos.
No és que jo no cregui que a curt i mitjà termini serà difícil tornar a tenir el nivell de vida del que gaudíem, no. És evident que passarem uns anys difícils i potser, seran molts anys, però ningú sap el que ens espera.

Res serà com abans, o sí, o potser, millor.

Una de les grans virtuts d’aquest món és que no som capaços de preveure el futur. Aquesta ha estat sempre una de les obsessions dels homes: preveure què ens depararà el futur. I reduir-ne els riscos. D’aqui sorgeix l’estratègia. La necessitat de l’estratègia, no és res més que l’intent de reduir la incertesa del futur. Un futur que és incert i per tant, perillós.

El gran problema és que tendim a preveure el futur a través del present, d’una manera lineal, sense tenir en compte els cicles i les ruptures. Quan va bé, pensem que sempre anirà bé. I ara que va malament, pensem que inexorablement, tot anirà a pitjor. Aquest pensament, s’explicita amb la repetida frase: Els nostres fills, seran els primers que viuran pitjor que els seus pares…. o no.

Per això, vaig trobar tant acertada la reflexió que va fer Salvador Alemany a la Jornada Empresa i Coneixement que es va fer a Girona el passat 24 de novembre organitzat per la AED, La Caixa, DdG, Stic i SER Girona entre altres.

Alemany, deia que els primers anys de la crisi, comparava el que havia facturat amb la facturació d’altres anys per veure a quin nivell estava. Al 2008 es comparava amb la facturació del 2005 i intentava ser positiu, ja que el 2005 no va ser un mal any. Al 2010, la cosa ja havia baixat a nivells del 2001. Aquest any, ja no vol comparar.
És inútil comparar per veure en quin nivell ens trobem. Només serveix per autoflagelar-nos. Lo important, és entendre que s’ha produït un trencament i cal començar de nou. Hem d’analitzar la facturació del 2011, amb la del 2010. Prendre un nou punt de partida. Tornar a començar.

Per què res tornarà a ser com abans. Però que sigui millor o pitjor, en bona part, depèn de nosaltres, però abans cal entendre que hem de reiniciar el camí.