Comunicar un incendiComunicar un incendio

0

Després del terrible incendi que va cremar un 10% de la meva comarca, crec que és el moment d’analitzar la comunicació que va portar a terme el conseller Puig per afrontar aquesta crisi.

Des d’un punt de vista tècnic, la gestió de la comunicació ha estat bona. No tinc cap dubte que els antecedents han estat molt útils per tal de millorar la gestió (comunicació) de la crisi.

Per tal de veure la importància de la comunicació en la gestió pública, només cal que us fixeu que una bona comunicació equival -pràcticament- a una bona gestió de la crisi, encara que hi hagi hagut decisions discutibles -com ha estat la desviació del trànsit de La Jonquera a Portbou-.
Com diria aquell: “És la percepció, estúpid!” Per tant, és la comunicació!

Què ha fet Felip Puig en aquesta crisi que sigui tant rellevant en la percepció general? Doncs bàsicament aplicar el sentit comú, entendre el llenguatge comunicatiu i aplicar el manual.

Algunes de les claus de la gestió comunicativa d’aquesta crisi han estat:

Estar al peu del canó. Des d’el mateix diumenge a la tarda, el conseller Puig s’instal·la al centre de comandament avançat a Figueres. No marxarà d’aquí fins que el foc estigui controlat. No és una visita puntual a l’escenari de la crisi, és “instal·lar-se” al lloc on es produeix la crisi.

Tenir informat a la ciutadania. Puig celebra un mínim de tres rodes de premsa diàries on descriu la situació i com van avançant els esdeveniments. A més, d’atendre permanentment als mitjans que ho sol·liciten. Tant els ciutadans de la zona com la resta del país, saben quan compareixerà el conseller i informarà de la situació. La ciutadania té la sensació que està informada de l’evolució dels esdeveniments.

No voler negar la realitat. Des d’el principi, Felip Puig reconeix que la situació està totalment descontrolada i informa de les zones més sensibles i el per què de la perillositat. Només promet esforços i mitjans.
Dir la veritat, és un dels millors aliats a l’hora de gestionar una crisi, però en canvi, és molt poc habitual. El més habitual és intentar transmetre la sensació de control, quan la situació no està controlada. Aquest contrast entre la realitat i la “realitat oficial” és un dels principals acceleradors de les crisis, i més en un món hiperconnectat a través de les xarxes socials.

Donar un missatge rellevant davant la gravetat de la situació: Tota la gent de la comarca va haver d’estar “confinada” a casa durant unes hores. El missatge era clar: s’està treballant per a resoldre-ho, però la situació és greu. No es pot fer vida normal. Cal que la gent entengui la gravetat de la situació.

Accès del periodistes, autoritats, etc, al centre de comandament. Això, que sembla tant simple, facilita molt la feina, ja que evita que es produeixin malentesos amb periodistes o responsables polítics. Evita suspicàcies i recels.

Si us hi fixeu, són coses senzilles, però tenen una gran incidència en la gestió de la comunicació de crisi.
En el fons, és entendre les necessitats i espectatives de la ciutadania i intentar tractar-la amb respecte i maduresa. Ni més, ni menys.
En definitiva, és entendre la importància que té la comunicació en la gestió pública i donar-li el paper que es mereix.

Un pensament a “Comunicar un incendiComunicar un incendio

  1. Comparteixo els teus arguments que, per cert, els presentes d’una manera clara, concisa i concreta. m’agrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>