Aviat farà quatre mesos que José Blanco va ser nomenat ministre de Foment.

Qui s’enrecorda que fa no gaire al ministre Blanco li dèien “Pepiño”? Avui, ministro o Don José.

Com pot haver canviat tant la percepció i la imatge d’una persona davant l’opinió pública, en tant poc temps?

Molt senzill, per haver seguit una bona estratègia de comunicació.
Hem de tenir present que no era gens fàcil ja que venia de ser el “doberman” del PSOE, el que havia d’atacar a l’oposició, sempre.

Analitzem quins han estat els eixos de la seva estratègia de comunicació:

- L’elecció del ministeri. Blanco, va escollir un ministeri agraït. El que té més pressupost per inversió. El que pot afavorir a moltes comunitats, regions i ciutats. És la plataforma perfecte per la transformació.

- La triangulació des d’el ministeri. Si alguna cosa ha caracteritzat a Blanco com a ministre ha estat el grau d’entesa que ha tingut amb comunitats governades pel PP. No és casual la bona entesa que han mostrat amb Esperanza Aguirre o Francisco Camps.
Blanco sabia que la seva tranformació, venia a través de negar el sectarisme ideològic que havia d’aplicar des de la Secretaria general del PSOE. S’havia de negar a ell mateix com a secretari d’organització. El nou Blanco havia de ser totalment oposat a l’antic Blanco. I el respecte, el pas de Pepiño a Don José venia dels contraris. La legitimitat li havíen de donar els contraris.

- Bones notícies. El ministre Blanco, només surt per anunciar bones notícies -anunciar infraestructures i inversions- i així donar una imatge sempre positiva.

- Allunyament del dia a dia polític. Des de que va deixar de ser la cara del PSOE, ha intentat no entrar en el dia a dia polític. No entra en declaracion i contradeclaracions de temes que no tenen a veure amb el seu ministeri. Si ho fés, la gent recordaria a l’antic Blanco.

- Contrast amb la seva antecesora. Tenint clar el caràcter de la seva antecessora, Magdalena Alvarez, Blanco ha intentat tenir un “talante” totalment diferent a la de la persona que el va precedir. Ha intentat ser molt més conciliador i agradable. Ha volgut marcar el contrast. Això ho ha acabat valorant tothom i sobretot, les zones on Alvarez no va deixar gaire bon record. Catalunya n’és un exemple clar.

- Concentració en els objectius. Blanco ha tingut clar quin era el seu objectiu: ser un gran ministre de foment. I estic segur que al pas que va, aconseguirà ser un dels ministres més ben valorats del govern Zapatero.

- La imatge. La imatge de josé Blanco ha sofert una transformació des de que és ministre. Ha incorporat una imatge més austera, més elegant, amb un pentinat impecable i uns colors molt més ben combinats. La imatge ha estat important ja que ha reforçat la percepció de canvi.

Després de tot això, qui diu que la imatge d’un polític no es pot canviar?

I tant que es pot canviar, i a més amb poc temps.
Per aconseguir-ho, cal però, voluntat, objectius i una bona estratègia de comunicació.