Arxiu d'etiquetes: política catalana

Primeres conclusions post 25NPrimeras conclusiones post 25N

2012_11_25_xfPIoLv1EdVPqucU4WvqR3

Quatre conclusions ràpides del 25N: – El principal error de CiU ha estat llegir els resultats del 2010 com a normals (estructurals), quan van ser extraordinaris (conjunturals). Entre els 62 diputats del 2010 hi havia molt vot prestat anti-tripartit que no era votant consolidat de CiU. Sobretot dels que oscil·len entre CiU i ERC, però també dels que votàven al PSC o PP (àrea metropolitana i Barcelona ciutat) i que no han repetit. No entendre això, ha exagerat unes espectatives massa optimistes. Més, si la participació augmenta tant. – Per primera vegada, s’ha produït un clima electoral transversal que ha apel·lat al conjunt de la ciutadania. Normalment, només els mitjans catalans seguien intensament la campanya catalana i només els que s’informàven a través d’ells, es trobàven inmersos en ple clima electoral. Degut a la trascendència d’aquesta comtesa, hi ha hagut un seguiment constant i massiu de tots els mitjans espanyols. Això ha fet que els que només s’informen a través de Telecinco, també s’hagin sentit apel·lats per les urnes. Jordi Gonzalez com a metàfora. Això explica, en part, l’important augment de la participació a certs municipis i barris tradicionalment abstencionistes. I això ha tingut conseqüències negatives per la principal opció política. – La crisi afecta a qualsevol govern. I més enllà d’estar present en l’agenda mediàtica a través de la vaga general i els desnonaments, és molt present entre la població ja que l’afecta molt directament. Això acava tenint efectes demolidors per a qualsevol govern. – Hi ha molt de trasvassament de vot, però molt inmobilisme entre els blocs sobiranisme/espanyolisme. La fí del centripedisme català i l’inici d’un centrifuguisme similar al basc? Cada blocs té les seves pròpies alternatives partidistes per castigar a un o altre partit, sense afectar a la suma total de diputats sobiranistes o autonomistes.

2012_11_25_xfPIoLv1EdVPqucU4WvqR3

Cinco conclusiones rápidas del 25N: – El principal error de CiU ha sido leer los resultados del 2010 como si fueran normales (estructurales), cuando fueron extraordinarios (conyunturales). Entre los 62 diputados del 2010 habia mucho voto prestado antitripartito que no era votante consolidado de CiU. Sobretodo de los que oscilan entre CiU y ERC, pero también de los que votaban al PSC o PP (area metropolitana y Barcelona ciudad) y que no han repetido. No entender esto, ha exagerado unas espectativas demasiado optimistas. Más si la participación aumenta tanto. – Por primera vez, se ha producido un clima electoral transversal que ha apelado al conjunto de la ciutadania catalana. Normalmente, sólo los medios catalanes seguian intensamente la campaña catalana y sólamente los que se informaban a través de ellos, estaban inmersos en pleno clima electoral. Debido a la trascendencia de esta contesa, ha habido un seguimiento constante y masivo de todos los medios españoles. Este echo ha los que sólamente se informan a través de Telecinco (por ejemplo), también se hayan sentido apelados por las urnas. Jordi Gonzalez como metafora. Esto explica, en parte, el importante aumento de la participación a ciertos municipios y barrios tradicionalment eabstencionistas. Esto ha perjudicado al partido de Artur Mas. – La crisi afecta a cualquier gobierno. Y más allá de estar presente en la agenda mediatica a través de la huelga general y los desaucios, esta muy presente entre la población ya que le afecta muy directamente. Esto acaba teniendo efectos demoledores para cualquier gobierno. – Hay mucho de trasvase de voto, pero también mucho inmobilismo ente los bloques sobiranismo/espanyolismo. ¿El fín del centripedismo catalán y el inicio de un centrifuguismo similar al basco? Cada bloque tiene sus propias alternativas partidistas para castigar a un partido u otro, sin afectar a la suma total de diputados sobiranistas o autonomistas.